Neix el general Mizzian (1897)

TW
0

Neix en el Rif Mohamed Ben Mizzian Bel Kassenn, fill de Mizzian, de sobrenom «El bon moro», amic dels espanyols. Ingressà a l'Acadèmia d'Infanteria el 1913 i participà en la guerra del Marroc, i fou ascendit a comandant el 1925. En començar la guerra civil espanyola era cap d'un Tabor del Grup de Forces Regulars Indígenes d'Alhucemas número 5, de guarnició a Segangan. Passà l'Estret amb les primeres forces i ja a la Península participà en els avançaments sobre Madrid, on es destacà en els combats de Talavera de la Reina i Bargas, així com en els ponts d'Alberche aquell mateix any de 1936. Fou ferit en el decurs de les lluites per a la conquesta de la Ciutat Universitària. Recobrat de les seves ferides, passà al nord i prengué part en la defensa d'Oviedo, sempre al front del Grup de Forces Regulars Indígenes de Ceuta número 3 i de la Primera Divisió de Navarra. Va estar, després, a les batalles de Teruel i de l'Alfambra i va tenir un paper destacat a l'ofensiva d'Aragó, el 1938. Ascendit a tinent coronel el desembre de 1936, coronel per mèrits de guerra el 1938 i general en acabada la guerra, arribaria a tinent general. El govern de Franco el nomenà capità general de la VII Regió Militar (La Corunya) i després, de Canàries. Com explica l'historiador Carlos Engel en una breu nota biogràfica sobre tan curiós personatge, en proclamar-se la independència del Marroc, el rei Mohamed V el nomenà ministre de la guerra en el seu primer Govern i el 1966 era l'ambaixador del Marroc a Espanya. Morí a Rabat el 1975.

Per altra banda, Teresa Suero Roca, historiadora, que destaca el fet que El-Mizzian ha estat l'únic musulmà que arribà a general dins l'Exèrcit espanyol, va voler conservar sempre la seva nacionalitat magribina. En començar la rebel·lió militar contra la República, El Mizzian es trobava entre els oficials que esperaren el general Franco a l'aeroport de Tetuan. També fou un dels alts oficials que el setembre del 1936 participarien en l'alliberament dels assetjats dins l'alcàsser de Toledo. Ja hem dit que fou ferit a les portes de Madrid, però en acabar la guerra entrà a la capital amb les forces d'ocupació. Evidentment, era un home que tenia «baraka», que tenia quasi sempre la sort de cara. El podríem considerar, en certa manera, la part contrària de la moneda si en ella hi figurava Abdel-Krim, president d'una hipotètica República del Rif en els anys 20 i que veia Mizzian i altres marroquins al servei d'Espanya com perillosos traïdors. I és que la història s'escriu de moltes maneres, la majoria d'elles xocants i contradictòries. I si no és així, digau-me... Què feia tota aquella moreria franquista, de la guerra civil, tabors i haikes, defensant la memòria d'un rei cristià a l'exili, Alfons XIII, que els havia fet una guerra colonial d'una trentena d'anys, amb interrupcions, i la civilització catòlica en la qual els facciosos havien anomenat «Creuada»?

Miquel Ferrà i Martorell