Neix el general Mizzian (1897)

Neix en el Rif Mohamed Ben Mizzian Bel Kassenn, fill de Mizzian, de sobrenom «El bon moro», amic dels espanyols. Ingressà a l'Acadèmia d'Infanteria el 1913 i participà en la guerra del Marroc, i fou ascendit a comandant el 1925. En començar la guerra civil espanyola era cap d'un Tabor del Grup de Forces Regulars Indígenes d'Alhucemas número 5, de guarnició a Segangan. Passà l'Estret amb les primeres forces i ja a la Península participà en els avançaments sobre Madrid, on es destacà en els combats de Talavera de la Reina i Bargas, així com en els ponts d'Alberche aquell mateix any de 1936. Fou ferit en el decurs de les lluites per a la conquesta de la Ciutat Universitària. Recobrat de les seves ferides, passà al nord i prengué part en la defensa d'Oviedo, sempre al front del Grup de Forces Regulars Indígenes de Ceuta número 3 i de la Primera Divisió de Navarra. Va estar, després, a les batalles de Teruel i de l'Alfambra i va tenir un paper destacat a l'ofensiva d'Aragó, el 1938. Ascendit a tinent coronel el desembre de 1936, coronel per mèrits de guerra el 1938 i general en acabada la guerra, arribaria a tinent general. El govern de Franco el nomenà capità general de la VII Regió Militar (La Corunya) i després, de Canàries. Com explica l'historiador Carlos Engel en una breu nota biogràfica sobre tan curiós personatge, en proclamar-se la independència del Marroc, el rei Mohamed V el nomenà ministre de la guerra en el seu primer Govern i el 1966 era l'ambaixador del Marroc a Espanya. Morí a Rabat el 1975.