«La novel·la recull moltes coses que m'han ocorregut com a periodista»

Màrius Carol guanyà el Ramon Llull per «Les sensacions de Júlia»

Joana NicolauPalma01/02/02 0:00

Màrius Carol, guanyador del XXII Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes atorgat per Planeta, es referí a la seva novel·la Les seduccions de Júlia com una obra en la qual apareix «una bona part de les coses que m'han passat com a periodista». Es tracta d'una novel·la en què l'actual director de comunicació del grup Godó torna a prendre com a referent Salvador Dalí. La protagonista torna a Barcelona després de passar vint anys a Nova York. A la ciutat comtal rep l'encàrrec de realitzar un documental sobre l'artista i per a això entrevistarà l'escenògraf Isidoro Béa, que li mostrarà una nova faceta del pintor català, amb qui va col·laborar estretament.

El jurat del premi valorà l'«equilibri envejable» entre els tres fils conductors de la novel·la, com també l'«elegància i eficàcia» amb què es combinen. Aquests tres fils narratius són la protagonista, Barcelona i la figura de Dalí, temes que «no s'anul·len els uns als altres». La figura de Dalí apareix des de la visió de Béa, «una visió esbiaixada per part d'un personatge a qui no agradava la frivolitat, però que se sentia fascinat per Dalí». La novel·la retrata també els canvis de la Barcelona postolímpica, que la protagonista compara amb la que va deixar al final del franquisme. Segons Carol, l'elecció d'una protagonista li oferia l'oportunitat d'«amagar-me», i de treure llum «el meu costat femení». Les seduccions de Júlia no és la primera novel·la de Carol sobre el pintor surrealista. El 1990 escriví Dalí: el final fosc del col·leccionista.

D'altra banda, l'escriptora Olga Xirinacs, guanyadora del II Premi Sèrie Negra de Novel·la per No jugueu al cementiri s'expressà sobre la seva obra com «una novel·la amb un to macabre que m'agrada recrear a l'estil de les autores anglosaxones». No jugueu al cementiri fou premiada pel jurat per la seva «harmonia narrativa, un cert toc d'ingenuïtat i la senzillesa». La novel·la narra en clau d'enigma el misteri que s'amaga al taüt d'un violoncel·lista que va ser enterrat al costat del seu violoncel en un cementeri, lloc habitual d'uns adolescents que realitzen «el seu particular joc d'iniciació». Xirinacs va guanyar el Ramon Llull l'any 1986.