L'ús i coneixement de les tecnologies a les Balears és el més baix de l'Estat

La manca de nocions informàtiques bàsiques de la ciutadania n'és la causa principal

Mireia BalashPalma06/11/01 0:00

Mallorca és la comunitat espanyola menys desenvolupada des del punt de vista tecnològic, just per davant de Ceuta i Melilla. Aquesta dada, facilitada a l'informe de Retevisión Espanya 2001, féu saltar l'alarma entre els polítics illencs i accelerà el procés de creació d'un Pla estratègic d'incorporació de Mallorca a la Societat de la Informació i el Coneixement (SIC), presentat a finals d'octubre pel Consell de Mallorca i la Universitat de les Illes Balears. La jornada sobre Societat de la informació i del coneixement que tingué lloc ahir al Parlament, reuní diputats i experts en noves tecnologies de fora de les Illes i també tenia com a objectiu establir algunes bases d'actuació perquè les Balears «no quedin enrere en aquesta matèria, com ha passat amb d'altres», segons explicà Miquel Nadal, d'UM.

La necessitat d'adaptar la infraestructura i l'accés de la ciutadania illenca a internet i a les noves tecnologies, començant per la informatització de l'administració pública i l'aprenentatge a les escoles, centrà bona part de la taula rodona que ahir horabaixa mantingueren els parlamentaris balears. Tots els polítics, Francisca Bennàssar (PP), vicepresidenta del Parlament, i els diputats Cecili Buele (PSM), Miquel Nadal (UM) i Tirs Pons (PSOE), consideraren el nou tractament que han de prendre a partir d'ara les noves tecnologies, i concretament internet. Coincidiren que la modernització ha de ser un repte immediat a assolir i que la generalització de la utilització d'internet per part dels mallorquins hi facilitaria la participació ciutadana.

Malgrat tot, Tirs Pons es mostrà un poc pessimista i manifestà amb contundència que «la democràcia electrònica és un acudit» i que «per l'únic que poden servir les xarxes és «perquè els parlamentaris coneguem més opinions dels ciutadans». Afegí que aquestes «no podran substituir mai la democràcia presencial o, dit d'una altra manera, representativa». Afegí que «el més urgent de tot és informatitzar l'administració, perquè accedir-hi i els tràmits siguin més ràpids», i «digitalitzar-ne els documents i tots els que facin referència als arxius».

La possibilitat d'un futur govern virtual basat només en les videoconferències i el suport informàtic semblà preocupar Francisca Bennàssar. La vicepresidenta afirmà que «de cap manera no es pot substituir la relació personal i física entre els polítics» i recordà que al Parlament Europeu, del qual en fou diputada, «no podies aconseguir res sense dialogar amb la resta de representants dels diversos estats». La tècnica és, per Bennàssar, una via més per augmentar la incisió de la ciutadania en la política.