La instantània

A l'hora convinguda, ja de nit, començaren a arribar els convidats, que s'assegueren al voltant de les taules. Els nuvis i els familiars més propers arribaren després. I no entraren tot d'una, perquè just a les portes s'armà una gran festa. Els músics es treien del cos el millor del seu art. El dervix girava i girava i, ja a punt de prendre el vol, es desfeia de l'ampla falda multicolor que, amb la força centrífuga que havia agafat, s'enlairava per sobre del cap. La parella, sempre guapíssima, aguantava dempeus sabent"se el centre d'admiració i el motiu de tanta festa. Ben mudats, els pares, mares, germans i altres parents mostraven cares de satisfacció. Els focus ho il·luminaven tot, les cambres captaven les imatges.

Les millors imatges es seleccionaven a una taula de barreges, que llavors passaven als monitors de televisió col·locats a la vora de les taules on s'estava la gent: així gaudien de la festa que es desenvolupava a pocs metres d'allà. Quan s'acabaren la música i la dansa, fou el moment d'entrar al saló. Les cambres enfocant. I tothom expectant, amb la parella que irradiava felicitat, nervis i emoció. Arribaren al tron posat al fons, allà on hi pogués arribar la vista de tots. Un cambrer s'hi apropà portant una safata plena de flors de buguenvíl·lea i dues copes de carcadé. Un gran casament, aquell dia a El Faium.