Tirso de Molina i els seus enemics (1640)

Miquel Ferrà i Martorell19/09/01 0:00

Havent assistit com a mestre de la província de Castella a un Capítol del seu Orde celebrat a Guadalajara i publicada a Madrid la seva obra Genealogía de la casa de Sástago, fra Gabriel Téllez, més conegut com Tirso de Molina, ha de suportar moltes crítiques dels seus enemics. Tal dia com avui, el Llibre de Visites, en una acta de la mateixa data, situa l'escriptor en el convent de la Mercè, de Madrid, on coincideix amb el seu pitjor enemic, fra Marcos Salmerón. Així es declara aquest monjo, «enemic capital i personal de Téllez». Essent Salmerón visitador general de l'Orde, formulà contra Tirso de Molina tot un seguit d'acusacions. En el recurs de greuges, es va veure que tot era fals. Com deia el document, redactat després, «e lo demás que rresulta de sus averiguaciones e papeles de su bisita, por las causas y raçones que le mobieron, de hecho y sin ninguna justificación ni haber dado causa alguna para ello a dar horden de que lo llevasen al convento de Cuenca...», fet injust i violent, havent estat detingut i conduït de mala manera al lloc on havia de purgar les seves suposades faltes. Però Salmerón seguia amb els seus atacs. Així, l'escriptor signava una carta notarial en què donava «tots els poders a Diego de Àvila, veí de Madrid i agent lletrat de negocis del duc d'Alburquerque, perquè, representant-lo personalment davant del nunci del papa, ser emparat per aquest contra el pare Salmerón». En el mateix document es demanava que s'imposàs a l'injust visitador el càstic al qual, per Dret Canònic, es feia mereixedor.

Diuen els papers que a més de l'enveja i l'antipatia personal de Salmerón envers Tirso, aquell es basà en «l'existència d'un estat violent de coses», en el qual, Salmerón, segons Penedo, representava un total servilisme al rei i el seu Govern, i Tirso, la part oposada, la crítica a la política del monarca. Fra Marcos escrivia també, i llançava seguit, seguit, encens sobre el rei, quan Tirso constatava que «la monarquia queia feta trossos». Però com ja es deia en aquell temps, Salmerón era un «trepa», que reconeixia haver col·laborat en l'enaltiment de la corona, «escriví una apología que respondiese a los pocos afortunados sucessos de sus armas» i, en canvi, Téllez havia publicat, en la seva Història General de la Mercè, «una pàgina sagnant sobre el Govern de Felip IV, contraposat al pacífic i abundós de son pare: una crítica feridora dels oportunistes, els aprofitats, desitjosos d'escalar els relleus dels consellers reials, a qui ells mateixos han fet caure». Aquesta censura és el que no agradà al «trepa» Fra Marcos, que després de perdre el seu plet contra Tirso, fou compensat amb el nomenament de bisbe de Trujillo, a les Amèriques. D'aquella manera, es posava terra i aigua entre l'un i l'altre i les autoritats jurídiques i eclesiàstiques ja podien alenar tranquil·les. Tirso de Molina (Madrid, 1571-Sòria, 1648), clergue des del 1601, és autor de vuitanta comèdies conegudes. Obres com El Condenado por desconfiado, Don Gil de las Calzas verdes, El Vergonzoso en Palacio confirmen la seva mestria en l'art de la dramatúrgia.

Miquel Ferrà i Martorell