Neix el fisiòleg Pavlov (1849)

Ivan Petrovich Pavlov neix a Ryazan en el si d'una família molt religiosa que ha donat molts sacerdots a l'església ortodoxa. La seva educació, primerament, anava dirigida en aquest sentit. En el seminari descobrí que la seva vocació no era el clergat sinó la ciència, i més concretament, les ciències naturals. Tenia vint-i-un anys quan abandonà el seminari i entrà a la universitat de Sant Petersburg. Fou deixeble de savis tan prestigiosos com Mendeliev i Butlerov. Obtingué el seu doctorat a l'Acadèmia Mèdica Militar d'aquella capital el 1883. Llavors, viatjà a Alemanya per tal d'ampliar els seus estudis superiors. Això fou del 1884 al 1886 i ja de retorn a Rússia, es va interessar per un cas en concret, la fisiologia de la digestió. Això el dugué a investigar en profunditat el mecanisme nerviós que controla la secreció de les glàndules digestives, particularment, les de l'estòmac. El 1889 realitzà un experiment impressionant (que ara mateix, com amic que sóc dels cans em sembla cruel) que consistia a tallar l'esòfag, la part superior del qual va desviar a una obertura del coll. El ca podia menjar però l'aliment li fugia per l'obertura de l'esòfag i no arribava a l'estòmag. Tanmateix els sucs gàstrics continuaven segregant-se. Quedava demostrat així que els nervis estimulats en la boca enviaven el seu missatge al cervell, que alhora, per via nerviosa estimulava la secreció gàstrica. Pavlov fou premiat per aquesta feina i l'anomenaren professor de l'Acadèmia el 1890 i Nobel en medicina i fisiologia el 1904.