María Giménez du a Palma el triomf de la tolerància amb «En blanco y negro»

Essent un muntatge molt actual i modern, l'argument se centra en la història d'un amor impossible per qüestions racials que al final acaba triomfant. L'evolució en la història es planteja a través d'un «passeig per diferents tipus de danses», des del flamenc a l'afrocubana, la clàssica, la neoclàsica... Un passeig ple de «contrasts» que es presenta a Palma després de successius canvis en la coreografia des de la seva estrena el passat desembre.

María Giménez explicà la necessitat d'aquests canvis per aconseguir una major «perfecció». Aquests se centren principalment en la substitució de la música. Originàriament era de Rosana Arbelo i segons la ballarina, per atorgar-li més «caràcter racial» s'ha canviat per la de Carlos Rodríguez i el cubà Yamel Romero. El canvi ha obligat a introduir nous moviments en la coreografia que Giménez valorà com a molt positivament, alhora que afirmava que «rectificar és de savis».

La major complexitat de la dansa que es veurà, creada per Giménez amb el suport de José Antonio Ruiz, va ser segons digué la ballarina la de donar forma al seu personatge. Amb molta franquesa esmentà que «no m'agrada com ball ni veure'm i va ser realment complicat». María Giménez comparteix protagonisme al muntatge amb Javier Toca, un ballarí que mostrarà sobre l'escenari tota la seva fortalesa en la presentació d'un personatge «molt terrenal». Durant la presentació Giménez féu al·lusió a la concepció de En blanco y Negro i destacà el seu objectiu d'atreure «tot tipus de públic» en un muntatge que persegueix «transmetre sensacions i implicar-hi el públic».