Sierra: «Quasi ningú no ha entès el missatge que conté la meva obra»

En aquest sentit, Sierra enllaça la seva intervenció de Cala Sant Vicenç amb la que prèviament realitzà a Basilea el juny passat. «La de Pollença era la continuació de la que vaig fer a Suïssa, on una pancarta amb el mateix lema era sostinguda a l'entrada del recinte de la fira per treballadors d'origen no suís». «Allò que pretenia en els dos casos, molt lligat amb la meva línia de treball, que fa referència a les relacions socials, era fer reflexionar la gent sobre la diferència entre els inmigrants que vénen i s'integren i els qui pretenen des de la seva arribada imposar els seus criteris i la seva cultura al lloc on són rebuts», explica Sierra.

«El cas de les Balears, que coneixia d'abans de ser aquí, és semblant al de les Canàries, on en alguns llocs no t'entenen si no parles alemany, malgrat que allà s'ho prenen d'una altra manera». La majoria de treballs i intervencions de Sierra tenen com a denominador comú el fet d'analitzar les relacions socials entre membres de diferents estrats de la mateixa societat, i es basen en les emocions que generen aquestes relacions, «i l'odi n'és el tema fonamental». Quant a la reacció de l'Ajuntament de Pollença, la seva batlessa, Francisca Ramon, posa de manifest que tota la polèmica ha estat a causa de diversos malentesos». Ramon afirma que fora de context «la pancarta tenia un contingut racista que no es podia permetre, però aquest sentit canvia totalment si s'entén com una forma d'art».

«Pollença és un municipi molt avançat en temes d'art i cultura, però de vegades és difícil entendre la mentalitat dels artistes», afirma Ramon. «No va ser cap acte de repressió. Rebérem queixes dels comerciants de la zona i com a autoritat hi vaig intervenir, perquè no situava la pancarta dins el context». La batlessa considera que «el cúmul de malentesos que ha generat la polèmica ha beneficiat els artistes i ha fet que no passàs desapercebuda la seva actuació. De tota manera, la denúncia no anirà més enllà».