Pasqui contra Marfori (1585)

Cap diari mural ha tingut més llarga història que els que portaven el nom de Pasquí (Pasquinus) i Marfori (Marforius), mostres vives durant segles de la sàtira política romana i de la denúncia per corrupció. En Pasquí era un sabater de Roma, famós per les seves crítiques, d'alt contingut satíric, dirigides cap a quasi tothom. Feia servir, en els seus judicis de valor per escrit, una antiga columna d'Heracles o Ayax, i més concretament, el pedestal o suport d'aquesta, on aferrava els paperets contra aquest o aquell, posant-los blaus. Després de la mort del sabater, el costum va seguir i hi fixaven tota mena d'epigrames manuscrits. Un autèntic diari de franc. Però no hi ha diari sense dret a rèplica i el tal dret era exercit, de la mateixa manera, des del pedestal d'una altra estàtua situada en lloc cèntric i batiada amb el nom de Marfori. Les sàtires intercanviades al llarg de més de tres centúries entre Pasquí i Marfori contenen quasi tota la història anecdòtica de Roma en aquella època. I tal dia com avui, quan havia pujat al tron vaticà o cadira de Sant Pere, el papa Sixt V, que era de condició molt humil, havent duit en la seva companyia una germana, que treballava de bugadera, i havent-la instal·lat en un palau, els «pasquinians» el criticaven força. En aquesta data, l'estàtua de Pasquí apareixia coberta amb una camisa bruta. Li preguntava Marfori al seu company el motiu de no dur la roba neta i aquest responia: És que la meva bugadera s'ha fet princesa!