Munar recupera els ministrils, músics que tocaven amb trobadors i joglars

El nou grup instrumental del Consell, desaparegut fa 300 anys, es presentarà a la Diada

Un gravat antic deixa constància del ministrils.

Joana NicolauPalma25/06/01 0:00

El Consell recupera els ministrils després de quasi tres-cents anys. Ministrils o ministrels era el nom amb què es coneixien els músics al servei dels trobadors durant el segle XIV i posteriorment dels joglars, com també els instrumentistes de les Corts. A Palma el Gran i General Consell creà un «joch» de ministrils el 1595, que servien obligatòriament en totes les festes. Aquesta agrupació depengué de l'Administració insular fins que el primer borbó, Felip V, emeté el 1714 el Decret de Nova Planta, que féu desaparèixer la institució illenca.

Amb la nova situació, els ministrils passaren a dependre de Cort que, de manera molt irregular, els mantingué fins el 1993. Els nous ministrils del Consell faran la primera actuació en les festes de la Diada de Mallorca, el 12 de setembre. La iniciativa de recuperar-los partí de Josep Rotger, conegut com Pep de sa Calatrava. Ell, amb altres sis músics, integrarà aquest joc de ministrils. Catalina Obrador sonarà la tarota, Margalida Francisca Mesquida el baixó, Pep Pou el sacabutx, Pep Toni Rubio el flabiol i tamborí i Joan Ramon Xamena la trompa natural. Sebastià Fuster sonarà el timbal i Rotger la cornamusa.

Per a la recuperació del grup, la dificultat principal ha estat trobar els intruments que faran sonar, alguns avui estan en desús o han sofert modificacions respecte de l'Edat Mitjana. La majoria s'han hagut d'importar de l'estranger o de la Península. La formació estrenarà nou repertori. Josep Rotger explicà que de moment només s'han escollit quatre partitures. Variacions sobre els nens de Tarragona, peça molt coneguda en l'àmbit dels Països Catalans que s'emprarà per a cercaviles; una peça per acompanyar les autoritats del segle XVI; una de creada per Rotger expressament com a acompanyament dels nous gegants que també sortiran en la Diada; i, finalment, La Balanguera.