La marina de Sóller
És feta l'estadística de la gent marinera al Port de Sóller, que és de cent setanta individus en actiu, només superada a Mallorca per la matrícula de Palma i Andratx. Habiten els habitatges del port solleric setze pescadors amb les seves famílies i hi sol haver sempre a l'àncora una desena de vaixells que amb les seves tripulacions componen tota la població del caseriu. Defensen el Port tres forts, amb el seu governador i un destacament d'Artilleria. També hi ha una caserna de carrabiners de la Hisenda Nacional, un patró de Sanitat i un funcionari de Marina. Els navilis de vela més importants són el falutxo San Antonio, àlies la Manolita, de cinquanta-vuit tones; «Nuestra Señora del Carmen», de trenta-tres; i el xabec San Francisco, de vint-i-set. Tots ells fan viatges carregats de taronges i altres mercaderies al sud de França i d'aquesta arriscada aventura en surten no pocs accidents i naufragis. La vida aventurera de la mar, en aquest temps, és una de les poques vies per a la jovenesa per tal de tenir un ofici o un lloc de feina. Una aventura que un segle després el guionista de còmics Hugo Pratt descriu magistralment a través d'un personatge genial, Corto Maltese. En aquells dies la reina d'Espanya, Isabel II, nascuda el 1830, ja havia substituït el seu pare, Ferran VII , en el tron. La seva mare, regent, Maria Cristina de Nàpols, s'havia fet liberal per lluitar contra el seu cunyat, Carles, cap dels conservadors. Vençuts els carlistes al cap de set anys, el general Espartero enderrocà la regència i governà Espanya durant dos anys. La reina no seria declarada major d'edat fins el 1843 i la casaren amb un príncep, Francisco de Asís, que a causa dels seus hàbits més íntims, ben aviat, va perdre la consideració de la majoria del poble. Governaren en el seu nom Narváez i O'Donnell.
També a Illes Balears
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Tot a punt per a la Diada per la Llengua més reivindicativa: «No es pot agredir impunement la llengua, el territori i la memòria d’un poble»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.