Baltasar Porcel defensa a Sa Nostra una concepció «viva» del patrimoni

En aquest sentit, Porcel afirma que «el patrimoni és idiomàtic, artístic, històric, cultural i paisatgístic. D'aquesta manera la destrucció del paisatge equival a destrucció del patrimoni i això implica la destrucció de la societat, que és el que passa a Mallorca». «El Mediterrani és el lloc del món amb més concentració de patrimoni artístic, un cas semblant al de la Xina, on s'ha produït una evolució de la mateixa cultura amb matisos, al contrari que aquí, que han conviscut diferents cultures i això ha donat lloc a canvis i ruptures brusques, que contribueixen a aquest enriquiment».

Porcel continua explicant que «la petitesa de la Mediterrània contrasta amb la seva gran riquesa patrimonial, de la qual viuen països com Itàlia, Grècia o Egipte i no succeeix en el nostre entorn». Porcel creu que per a què això fos possible «ens hauríem d'inventar una Mallorca que fos el centre d'una cultura, una història i una civilització, qualque cosa més que sol i platja».