La relació de parella 'A poqueta nit' arriba a Alcúdia des de València

L'obra de Dramatúrgia destaca per la frescor i sensibilitat del diàleg

Joana NicolauPalma20/04/01 0:00

Des de València i a través del Projecte Alcover arriba avui a l'Auditòrium d'Alcúdia la companyia Dramatúrgia 2000 per posar en escena l'obra de Juli Disla A poqueta nit. Sota la direcció de Joan Miquel Reig, el muntatge destaca perquè és una proposta plena de frescor i humor entorn de les relacions de parella. Una obra simple i tan complicada com una tendra història d'amor i d'humor. Es tracta d'una història de dos contada per tres. Si ell o ella no saben què fer, sembla que hi ha algú més que els dirigeix, els corregeix, els aconsella, els separa o els fa còmplices. Al voltant del contenidor de fems que tenim més a prop hi ha una història: la d'ell i ella.

Ambdós es troben cada dia, a poqueta nit, i se'n tornen a casa per descobrir-se un poc més l'un a l'altre. De vegades sembla que la història acabarà en un gran amor, de vegades no va tan bé. El públic no sap absolutament res del seu passat, ni del seu treball, ni de la seva família. Potser tenen traumes infantils no superats, però això no es dóna a conèixer. Només es tracta de dues persones que es llancen a la conversa. Al joc de la paraula, qui sap si esperant res més. Ells tenen al costat, cosa que els altres no tenen, una tercera persona que en cas de dubte els ajuda a comunicar-se, o a separar-se.

El públic serà el que haurà de dir quin és el paper que hi juga aquesta tercera persona, que fa part d'una íntima història de dos que podria ser viscuda per qualsevol tipus de persona. L'obra, amb escenografia i amb vestuari de Joan Miquel Reig, el 1998 guanyà els premis de teatre Micalet i el Ciudad de la Laguna. L'escenografia es caracteritza perquè intenta aconseguir el màxim d'expressivitat amb el mínim nombre possible d'elements. El repartiment està integrat per Juli Cantó, Imma Sancho i Carles Sanjaime, dels quals la crítica ha destacat en reiterades ocasions el magnífic treball i la naturalitat amb què donen vida a l'espectacle.

Un dels aspectes clau de l'obra són els diàlegs, amb una forta càrrega de sensibilitat que surt reforçada per les interpretacions dels actors que els potencien, segons la crítica especialitzada, amb molta desimboltura i enginy.