Font: «'Pànic' és un toc d'atenció sobre el temor davant la malaltia»

Pànic està dividida en tres parts, una primera que recull, en pots de vidre, els passos previs a la creació de l'obra, una segona que està representada per dos quadres, on predomina el color blanc sota una llum «desagradable» i la instal·lació pròpiament dita, que recrea un ambient de consulta de metge de principis del segle XX, en un ambient «amb molta personalitat que condiciona fortament l'obra». En aquest sentit, Font posa de manifest que «els elements de principis del segle XX, que potser contrasten amb la concepció actual de la medicina, estan col·locats aquí seguint un criteri purament estètic, el que hi pugui haver més enllà és l'espectador qui ho ha de dir».

L'artista reivindica el fet de «fer les coses per estètica, i no només en aquest cas concret. Per a molts és molt important, quasi imprescindible, que darrere l'obra hi hagi un missatge, per a mi no. Crec que es poden fer coses, agradables o desagradables, únicament basades en un criteri estètic». En aquest sentit, Font posa de manifest que aquesta ha estat, bàsicament, la seva forma de treballar dels darrers deu anys. «Jo em descric com un artista 'neo pop', però bàsicament el que faig és utilitzar coses que ja existeixen i transformar-les en obres d'art».

Però Font no creu que això sigui reciclar. «Reciclar és un paraula que no m'agrada, jo ho descriuria com una segona oportunitat. Don un altre ús a objectes que han perdut el seu, i la majoria de les vegades són creacions purament estètiques, que no tenen cap significat amagat». Pel que fa al pop, moviment que Font creu que està resorgint i del qual se'n considera deutor, «com a la resta del món de l'art, en el pop costa molt fer alguna cosa nova i, avui dia és molt difícil que alguna cosa sorprengui».