Dijunis penitents, els confits per endolcir i bones panades i robiols

Les panades i els robiols, «és sa feina que hi ha es Dissabte de Pasco per totes ses cases de Mallorca». Per fer-les encara ara a moltes cases es mata un xot, un me o un anyell i ressenya mossèn Alcover que n'hi ha de diverses clases, però principalment, pobres o d'ullastre i riques.

«A ses cases que duen dol, no en fan, però es parents i amics d'aprop, los ne duen perquè les puguen tastar». Les que no duen dol «De panades també en fan tot d'ossos dedins, o de caragols buits, per enganar qualque babaluet golafrot, que les dóna clau, i llavó se troba aquell recapte dedins, i la gent se cuida esclatar de rialles».

Després de les panades la cerimònia fixa que arriba l'hora dels robiols. Amb la pasta que sobra, d'ells en fan crespells de figures com estrelles, creus, rotlets i «altres brolleries»... Un menjar avui en desús típic són els flaons. Explica Alcover que «eren de sa mateixa classe de pasta que ses panades, i les feien de forma de panada baixa i de molt més redó sense tapar».

Pel que fa als confits, sembla que és tradició exclusiva mallorquina. Cent anys enrere, «a moltes viles... es diu que els han de dur de fora amb una barca... Per això, quan un se vol excusar de no haver-los regalats a qualcú, diu que la barca que els duia ha pegat a fons». A Pollença també fan formatjades, uns robiols redons de brossat i mel, «i no ho vulgueu sebre si les troben bones i si se'n xuclen els dits!».