La primavera, una qüestió de bioritme

Aquest fenomen que afecta l'estat d'ànim, encara que a molts no els ho sembli, té una raó de ser lògica des de l'homeopatia i la ciència dels bioritmes. Segons explicà Felip Ramis, especialista en aquesta disciplina, «els ritmes còsmics estan connectats amb el nostre organisme, i l'augment de la temperatura i de la lluminositat activa la part química de l'organisme, és a dir, el sistema hormonal. Això té unes conseqüències externes». Seguint la doctrina d'aquesta disciplina, que es fonamenta en la disposició dels líquids del cos i com a causa d'aquesta se'n deriven diferents estats, «la gent es troba més o menys animada en funció de la seva capacitat pròpia per assimilar la llum i la calor», apuntà Ramis.

Aquest aspecte és clau per tal d'entrendre alguns dels canvis d'humor més bruscs, ja que no es pot triar voluntàriament si durant la primavera un vol estar «alterat» o ensopit, sinó que «si assimiles bé tota la informació que du l'aire, estàs animat; per contra, si et costa més, has de fer més esforç i estàs més cansat i fins i tot es pot arribar a patir d'allò que es diu astèmia primaveral i no tens ganes de fer res», comentà l'homeòpata. Aquesta «malaltia» temporal no és un problema psicològic, en principi. Tot i això, pot derivar en algun trastorn més important, centrat principalment en el fetge.

Aquest òrgan, segons la medicina antroposòfica, i en similitud al que pensaven els metges de l'Edat Mitjana que seguien mètodes grecs, és el causant de la plenitud vital, a causa de la seva possibilitat de segregar líquids que fan que la persona sigui molt més sensible. D'aquesta manera, es pot concloure que totes les actuacions i els canvis d'humor que es poden observar pel carrer aquests dies són el fruit d'una major sensibilitat i d'un major nombre d'estímuls externs. Una combinació que pot resultar explosiva, encara que en temps de primavera "ja se sap" sempre es pot recórrer a l'excusa que és culpa de l'alineació dels planetes i el Sol.