Burgos fusiona la contundència del rock i el sentiment del blues a Fasolera de tribunas

Assumpta BassaPalma09/02/01 0:00

Calçons i jaqueta texans, sabates d'esport, un ampli somriure i unes ulleres de sol negres que no es llevà de damunt. El protagonista: el rocker Germán Burgos, porter del Reial Mallorca i de la selecció argentina. La cita era ahir a les 14 hores a la Societat General d'Autors per presentar el seu segon disc compacte, titulat Fasolera de tribunas, gravat amb el grup argentí Simpatía.

Sens dubte el futbol és l'esport rei, perquè l'expectació que aixecà Burgos és comparable amb la d'una gran estrella del panorama musical. El fet de ser famós no beneficia la seva música: «Els dos discs haurien sortit igual», a la vegada que reconegué que «allà on vaig a jugar a futbol sempre trob algú amb un disc meu perquè jo li firmi». L'argentí té molt clar cap on vol anar: «El futbol em dóna plaer, però aquest acaba, mentre que la música s'estén a través dels anys. La música i el futbol són dues passions molt diferents».

En aquest segon treball, Burgos fusiona el sentiment del blues amb la contundència del rock. També hi ha alguna balada. «Allò que més em motiva és cantar en aquest disc amb músics excepcionals com Juan Antonio Ferreira. En el tercer treball vull tenir Miguel Ríos», comentà el Mono Burgos. De moment no n'hi haurà un concert de presentació: «M'agradaria molt que aquest estiu pogués venir la banda a actuar, no fos cosa que ens comparassin a Millie Vanilli. Quan es toca en directe és quan es veu si el grup és realment bo».