La petjada de Verdi a l'escena de Mallorca

Avui es compleix el centenari del traspàs del compositor operístic més prolífic i magistral

Joana NicolauPalma27/01/01 0:00

Una de les primeres seqüències de la primera part de Novecento de Bertolucci transmet clarament la importància de Verdi en el desenvolupament de la vida política i social de la Itàlia del moment. Qui hagi vist aquesta pel·lícula no haurà oblidat una veu que travessa els camps, anunciant, com qui anuncia el final d'una època, «Verdi è morto». Avui, es compleixen cent anys del traspàs d'aquest geni inesgotable de la lírica. Nascut el 1812 a Bussetto, va escriure 27 òperes, una missa de Rèquiem i notables peces corals. Quan morí a Milà era el gran nom de la música lírica internacional.

A Palma, el seguiment de Verdi ha estat vast i important. A principis del segle XX, el Teatre Principal i el Líric, a mans de l'empresari Tous, oferien temporades d'òpera estables. Solien ser d'escassa durada, gairebé una setmana, i es particularitzaven perquè de cadascuna de les òperes escollides només se'n solia fer una representació. Primeres figures com ara els tenors Mario del Mónaco, Enzo Tei i Mario Filipeschi, la soprano dramàtica Xerafina di Leo i la mezzo Fedora Barbieri o més endinsat el segle un jove Alfredo Kraus es tralladaven a l'Illa per prendre part en elles amb l'acompanyament d'orquestres i cors de l'Illa. A totes les temporades Verdi sempre hi era present amb alguna peça. Com a més representades es recorden Aïda, Rigoletto, Il Trovatore i com no La traviata, de la qual encara existeix un cartell del Principal de l'any 1862. Per contra, la darrera de les compostes, Falstaff, amb una complicada escenificació, s'ha dut a escena sols una vegada, va ser el 1998.

L'any 1858 la figura de Verdi quedava adscrita a la història del Principal amb un record tan funest com el final de les seves obres. Una matinada després de la representació de Macbeth el teatre es cremava. Figures del cant avui recordades com ara Francesca Cuart debutaren amb Aïda al Líric. Un teatre que abans de ser tancat el 1967 aconseguí ser màxim referent de la lírica. Amb millor acústica que el Principal és encara ara enyorat pels que visqueren les seves temporades. La sarsuela, més popular, captava més públic, però l'òpera aconseguí fer-se seguidors i no eren escassos. Al líric, Verdi, juntament amb Puccini, pel qual el propietari en tenia especial predilecció, foren els més representats.