Mohamed i el camell xerec

Mohamed retratat a la casa familiar de Garb Sehel (Aswan).

27/01/01 0:00

El Nil ja ha passat les dues rescloses construïdes per domar, dosificant-lo, el cabal d'aigua. Llavors arriba la primera cascada, un laberint de pedres que dificulten la navegació. L'aigua fa la falsa impressió d'estar aturada: mirall immens que converteix en doble tot el que hi ha els voltants. Si una barqueta a rems se'n va cap a l'illa de Sehel, deixa un solc sobre el blau perfecte de l'aigua. Una postal. Una preciosa postal núbia a pocs quilòmetres d'Aswan, a l'alt Egipte. Bona gent.

A Garb Sehel Mohamed ha aturat el camell perquè ja se'n van els visitants. L'animal bramula tot mostrant la potent dentadura. El que vol és anar cap al seu estable. I menjar. Però el cameller no deixa que l'animal se'n surti amb la seva. Li estira les regnes o li fa una volta amb la corda perquè no pugui obrir la boca. Ell i el camell tenen un estira-i-arronsa constant. Desapareixen els visitants i el sol, i el poblat nubi torna al seu tranquil ritme de sempre. S'ha acabat la representació. El te a la terrassa amb el terra tot cobert d'arena, l'aigua del riu que s'ennegreix, les primeres bombetes enceses a les cases de l'illa... Paradís encalmat. Finalment l'animal desgarbat camina per la pujada d'arena que el du a l'estable, un redol descobert on hi posen aigua i menjar. Un cop que el cameller ha desmuntat i s'afanya en l'operació de preparar-li la seva ració alimentària, l'animal fa un ràpid gir amb el coll i el toma a terra.

Sense temps per a la reacció, comencen els intents de desfer-lo a mossegades. Com que no ho aconsegueix, es tira una i altra vegada sobre l'home atrapat entre les quatre potes. Per esclafar-lo.

Finalment Mohamed se n'allibera. Però, un cop refet de l'ensurt, comenta al seu oncle Yahia: «Avui he tornat a néixer. Ens haurem de desfer d'aquesta bèstia».