Rere l'ADN mallorquí de Cristòfol Colom

Estudiosos volen fer les proves per demostrar que era fill del príncep de Viana i d'una felanitxera

Joana NicolauPalma14/01/01 0:00

Any 1492. Primer viatge de Cristòfol Colom a les Índies. El 12 d'octubre es troba terra i es nomena aquest primer enclau Sant Salvador. Denominació que en ser escrita sobre el primer mapa es fa en català. El mateix nom seria atorgat posteriorment a un riu i a un port de l'actual Cuba.

Any 1493. Abans del segon viatge els reis catòlics, Isabel de Castella i Ferran d'Aragó atorguen a Colom el seu escut en el qual l'igualen en honors i privilegis als nobles i reis. A aquest escut suposadament indiquen la procecència del navegant dibuixant-hi cinc Illes, igual al nombre d'illes de les Balears.

Aquest aspecte es destaca també pel fet que la legislació de la corona de Castella i Aragó impedia concedir honors i privilegis, així com títols de governació, a estrangers. Any 1498. Tercer viatge de l'almirall. Vora la costa de Veneçuela atorga a una illa el nom de Margalida.

Denominació que en un mapa de Juan de la Cosa del 1500, basat en el quadern de viatge de Colom, apareix escrita en català seguint la variant dialectal mallorquina. A aquestes tres curioses coincidències s'afegeix també que mai no s'ha provat la parla italianogenovesa de Colom.

En tota la seva correspondència amb els seus germans, Diego i Bartomeu, mai no hi surt una paraula en italià. Tota ella està escrita en castellà. Un castellà en què s'hi solen introduir termes en català, com ara la paraula «cans», gossos.

Aquestes proves, donades a conèixer per l'associació cultural Cristobal Colón, segons el seu secretari general a les Illes, Gabriel Verd, atorguen nova força a la teoria mai no provada que Colom era fill del príncep Carles de Viana, que va estar confinat durant un temps en el castell de Santueri, i de la mallorquina Margalida Colom, una jove de la finca l'Alqueria Roja de Felanitx.