Troben la «Ciutat Perduda» a 1.000 metres del fons Atlàntic

Els investigadors, que han utilitzat en la seva expedició el submergible Alvin del vaixell oceanogràfic Atlantis, afirmen que la bellesa d'aquesta troballa rivalitza amb la seva importància en el coneixement de les estructures del fons marí. Segons expliquen en la pàgina d'Internet en la qual informen, dia a dia, dels seus descobriments, els pinacles recorden una ciutat formada per gratacels.

«Quan els vaig veure per primera vegada vaig pensar que eren corals gegants "afirma Gretchen Frueh-Green, un dels oceanògrafs", però en un cop d'ull de més a prop me'n vaig adonar que no eren organismes vius, sinó estructures hidrotermals». Aquestes formacions guarden relació amb el magma que s'emmagatzema davall el fons marí.

El magma escalfa l'aigua i la fa ascendir, la qual cosa produeix una xemeneia de sílex i altres minerals, que pugen arrossegats per l'aigua calenta. «Si estiguessin a terra, serien sense cap dubte un parc natural», opina el geòleg Jeff Karnson, de la Universitat de Duke, que també ha participat en les investigacions.

La troballa es produí el passat 4 de desembre a més de 1.000 metres de profundidat, en el centre de la major cadena muntanyenca submarina de l'Atlàntic, que s'estén al llarg d'uns 10.000 quilòmetres. Però el que sembla ser una «ciutat perduda» té gran importància per als geòlegs marins, perquè s'ha format sobre una placa de l'escorça marina que té aproximadament un milió d'anys d'antiguitat, però manté una activitat permanent.