«El 'Psalmus 50' és per la seva naturalesa poesia, oració i música per a gran orquestra»

Amb aproximadament mitja hora de durada, la primera part del salm es centra en la penitència. «Un home acusat per les seves malifetes implora clemència i, rebut el perdó, eleva un cant de gràcies a Déu», afirmà el pare Martorell. L'obra, tot i ser qualificada pel franciscà d'«unitat musical que es compacta, es desplega en diversos nivells d'expressió i desenvolupament, començant per una apel·lació a la misericòrdia unida a un reconeixement de la culpa, per desembocar en una purificació íntima», afirmà Martorell.

Montuïrer de naixement, i després de viure quaranta anys a Roma mantenint vincles estrets amb els grans àmbits artístics i culturals, Martorell s'ha torbat uns dos anys a posar música a aquesta peça, la primera de la seva llarga i reconeguda carrera que crea per a gran orquestra i d'una dificultat interpretativa mitjana. «Hi he volgut suprimir protagonismes, el cor s'alterna amb l'orquestració, però sense àries ni solistes... idea que he fet expressa perquè el cor ha de significar el cant del poble, la humanitat... amb la voluntat palesa que sigui una obra de reflexió interna i sobretot d'emoció anímica».

El compositor afirmà que el prestigiós Morricone, professor seu durant anys, li inculcà la necessitat de compondre «sempre tenint com a referència la personalitat de cada instrument. Era molt crític amb el seu treball i la instrumentació», afirmà. Així, a l'hora de fer una valoració de la peça, esmentà que «és molt difícil que un autor se senti completament satisfet amb la seva feina, sempre hi ha matisos o aspectes que rellegint-la es podrien canviar, per això l'he entregada ja. Consider que de vegades la primera intuïció és la millor».