La solemnitat i romanticisme de «L'enamorada» s'estrenà amb èxit en una Seu plena de gom a gom

Un moment de l'estrena, que comptà amb el Cor del Principal i la Simfònica

J.P./J.N.Palma02/12/00 0:00

La solemnitat de la catedral de Mallorca s'erigí en el marc en què el vespre d'ahir se celebrà l'estrena de la cantata L'enamorada. En un acte que destacà per la presència de personalitats relacionades amb el món de la cultura a les Illes, Salvador Brotons, que estigué al capdavant de l'Orquestra Simfònica de les Balears, dirigí amb rigorositat el poema del canonge Bru Morey musicat per Tomeu Poquet.

La nau central de la Seu, replena de gom a gom, fou el testimoni de les dispars sensacions i sentiments que afloraven a través de la música de la Simfònica, les veus del Cor del Principal i quatre solistes. La cantata, molt treballada i distribuïda en 12 peces, s'explicava per si sola. Encara així, prèviament a cada una d'aquestes, l'actor illenc Francesc Segura recitava les estrofes corresponents a cada passatge del poema.

Amb les veus solistes de la soprano Joana Llabrés, de la contralt Marisa Roca, del tenor Antoni Aragón i del baix Peter Hasley, afegides a uns cors en ocasions a sis veus, es mostrà la valentia de Poquet en una composició que posava a prova les qualitats de tots els implicats. Cadascuna de les dotze peces té una instrumentació musical diferent. D'entre elles, la primera, la número deu i la número dotze argumenten la gran diversitat de contrasts emocionals del text originari.

Al llarg de l'hora i mitja que aproximadament es perllongà l'estrena, el silenci i la gran atenció del públic mostraren la gran força expressiva i captivadora de què, ja des del primer moment, gaudeix la cantata. Entre els nombrosos assistents a l'esdeveniment es trobaven la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar; el conseller d'Hisenda, Joan Mesquida; el gerent de la Simfònica, Carlos Rubio; el director del Principal, Pere Noguera; el president-editor del Grup Serra, Pere A. Serra; la seva esposa, Margalida Magraner, i la seva filla Carme; l'escultor Jaume Mir, a més d'altres personalitats.