Atemptats contra automobilistes (1908)

Miquel Ferrà i Martorell25/11/00 0:00

Informa la premsa, tal dia com avui, que es repeteixen els atemptats contra els automobilistes en les nostres carreteres, malgrat les mesures que les autoritats han posat en pràctica. Darrerament, a Porreres, la Guàrdia Civil ha denunciat al jutge corresponent dos veïns d'aquella vila per haver col·locat unes pedres a la carretera amb les quals xocà l'automòbil del senyor Bartomeu Cabrer. Aquest, sortadament, no sofrí danys. El cronista manifesta alhora la necessitat que els autors d'aquests atemptats vegin que la cosa és ben seriosa i els siguin aplicats els càstigs corresponents. Però això, és a dir, la resposta d'una part del jovent dels pobles contra el que deien «artefacte diabòlic», estava generalitzada arreu de tot Europa. Podria servir d'exemple una carta al director apareguda el 1896 en el periòdic de París Le Journal: «Ha desaparegut la seguretat en els carrers d'aquesta capital. Ja que els policies confessen la seva impotència, li vull comunicar per la present que, des de demà, em passejaré per la ciutat proveït d'un revólver i disposat a disparar sobre el primer boig pocavergonya que transiti muntat en un automòbil o en un tricicle accionat per benzina».

Un malestar que es reflectia en un altre fet, a meitat del segle XIX: «Un tal mister William Murdoch, enginyer d'una empresa que fabricava màquines de vapor, construí el primer vehicle anglès mogut per aquest sistema de força. En realitzar pels carrers de Birmingham el viatge de proves, Murdoch observà, espantat, que no podia aturar aquell monstre de ferro, puix com explica Josep Repollés, historiador, l'automòbil havia pres vida independent i es llançava pels carrers i carrerons bufant i rebufant com una fiera apocalíptica. El seu constructor li corria al darrere, ja desesperat, i mentrestant, els vianants, curiosos, es refugiaven en els portals atacats per una por de no dir. Com és natural, un dels gremis que més protestà contra el naixent automobilisme fou el de propietaris de cotxes de cavalls, ja que els animals es desbocaven al pas d'aquells vehicles renouers i ferotges.

Apareixien, així, les primeres disposicions legals sobre aquest assumpte, com aquella de Baden, del 1893 que diu: «Quan un automòbil es trobi amb cotxes de cavalls, animals de tir, o genets, haurà de circular lentament, reduint al màxim la velocitat. Per altra banda, els senyals, s'han de fer amb campanetes que no siguin massa estridents. L'empresa constructora es responsabilitzarà, en tot cas, dels danys causats per l'automòbil, en la via pública o a tercers...».

Però tanmateix era batalla perduda. No oblidem que, per exemple, a finals del XIX ja circulaven per França més d'un miler d'automòbils i l'apassionament per aquells artilugis anava «in crescendo».