Mor el filòsof Benedetto Croce (1952)

Miquel Ferrà i Martorell21/11/00 0:00

Mor a Nàpols el filòsof, historiador, polític i etnòleg Benedetto Croce, a l'edat de vuitanta"sis anys. Aquest pensador, com a neoidealista, va saber interpretar, principalment, l'obra de Marx i de Hegel. La seva obra més important és la Filosofia como Szienza dello Spirito, en quatre toms, 1902"1917. Publicà, també, la revista literària La crítica des del 1902 al 1944. Exercí, per altra banda, una influència durable sobre l'estètica i la teoria de la literatura. Dissortadament, havia simpatitzat primer amb el feixisme, però el 1923 publicà la seva famosa protesta contra el manifest feixista de Giovanni Gentile. Des d'aquell moment esdevingué un líder de la lluita contra el règim de Mussolini. La posició filosòfica de Croce apareix doblement influïda per l'historicisme i per l'idealisme hegelià. I com a crític d'art, destaca el valor del sentiment o experiència estètica i defineix la intuïció com a expressió, és a dir, que s'intueix el que s'expressa i per això l'art apareix com una cadena d'intuïcions. Les seves obres L'estètica com a ciència d'expressió i La lògica com a ciència del concepte pur exerciren una decisiva influència sobre el pensament italià i el desenvolupament de l'estilística.

Croce introduí per altra banda a Itàlia les teories de Hegel, segons el qual tota idea porta de la mà la idea contrària i aquesta, en sorgir dins l'esperit, entra en lluita amb la idea oposada que la suscità. D'aquesta lluita neix una altra idea més rica i fecunda. Així, per exemple, la idea de «ser» suscita l'oposada idea del «no"res» i de l'oposició entre les dues neix la idea de l'esdevenir. El primer moment l'anomenen tesi; el segon, antítesi; el tercer, síntesi. Per aquesta lluita d'elements oposats sorgeix el progrés. I en aquesta evolució progressiva, el que és real està determinat pel que és ideal. Això vol dir que el que és material està fent un desplegament del que pensam. Per tant, el que és primitiu i el que és original és sempre la idea. D'aquí la força de l'idealisme. Antonio Gramsci (1891"1937), un dels grans pensadors del segle XX, nascut a Sardenya, que definia la praxi com la relació entre la voluntat humana o superestructura i l'estructura econòmica, va voler reprendre, també a través de Croce, tot el que hi havia de vàlid en l'idealisme hegelià i d'aquesta manera pretenia superar el materialisme mecanicista en què havien caigut molts marxistes.

Pel que fa a l'idealisme alemany, trobà la seva perllongació a Itàlia, no només amb Benedetto Croce sinó també amb Giovanni Gentile, un i altre immersos en aquests corrents de transició, és a dir, pensaments filosòfics entre els dos segles i que no es poden explicar únicament com una reacció contra el positivisme. De fet hi ha un vertader canvi en la mentalitat europea. I Croce en forma part destacada.