Calder a Palma, una estada al «paradís»

La relació entre els dos artistes era d'admiració i afecte mutu, però anava més enllà de l'aspecte personal, ja que Miró deixà la seva empremta en l'obra de Calder. El tractament del color als mobiles de Calder és una clara mostra d'aquesta influència, ja que, com recorda Pinya, «abans de conèixer Miró, Calder era en blanc i negre».

L'any 1972 era una època molt diferent de la nostra i això també es nota a l'hora d'organitzar una exposició. Pinya recorda «que varen transportar algunes de les peces dins maletes i a la frontera amb França, quan les varen obrir, explicàrem que eren juguetes i ens varen deixar passar».

Un cop aquí, Calder va supervisar personalment totes i cadascuna de les peces, visitava sovint l'exposició i es relacionava amb el públic que entrava per primer cop amb contacte amb la seva obra. L'exposició, a la galeria original avui ja desapareguda, era la primera mostra en territori espanyol de l'obra d'un artista sobradament conegut a la resta d'Europa i als Estats Units, país d'on era originari.

Pep Pinya recorda el caràcter de Sandy, més enllà del seu vessant artístic. «Era un home impressionant, entrava en algun lloc i la seva sola presència ja l'omplia, però a la vegada era molt senzill». Pinya recorda que durant l'estada de Calder a Mallorca, «un petit paradís, un gran lloc per fer-hi feina», es relacionava amb tothom, feia figuretes amb els filferros de les botelles de cava i ballava amb Miró enfilant-lo damunt els seus peus.