Satellites: «El nou disc és molt més maniacodepressiu que l'anterior»

«Our very briht darkness» es presenta demà a la sala Sonotone

Judith PoloPalma09/11/00 0:00

Després de tocar a diferents sales de Nova York "període d'experimentació i formació de les cançons que després han format part del darrer treball", al BAM, primer concert presentació de Our very bright darkness, i aparicions a l'Illa, Satellites presentarà demà a Sonotone les seves noves cançons. Tot un treball que ara es comença a donar a conèixer al públic mitjançant un single presentació, It's a joy, però que darrere aquesta cançó s'amaguen moltes altres coses.

Sobre alguns d'aquests aspectes parlaren ahir, aprofitant la presentació del concert, els creadors d'aquest segon treball: Jordi, Puigserver i Joan Toni, amb l'absència de Michael. Our very bright darkness és el fruit d'una llarga temporada de feina que ha conduït els seus components a un estat de satisfacció. «Fa sis mesos que hem enregistrat el disc i encara ens agrada», declarà Puigserver. Una puntualització que no dóna lloc ni tan sols a dubtar que es tracta d'un CD intens i rotund.

Però, la intensitat d'un compacte què és? Ja que en aquest cas es refereix al fet que aquesta vegada les cançons de rock, dures ja en la seva concepció, són molt fortes i molt ràpides i les lentes, molt lentes, «narcòtiques» afegeix Jordi. Així, mitjançant deu cançons que en conjunt fan definir el disc, segons Jordi, com a «més maniacodepressiu que l'anterior que era més equilibrat», oferiran un concert en el qual ni ells mateixos saben què passarà. Però que serà «apassionant», «perquè els nostres concerts comencen molt suau i van pujant. És com cardar, però després no partim, ens quedam encara una estona més i tocam».