El fundador de la microbiologia (1895)

Miquel Ferrà i Martorell28/09/00 0:00

Tal dia com avui moria Lluís Pasteur (Dole, França, 1822) després d'una vida fecunda en treballs d'investigació. Això s'esdevenia a la localitat francesa de Villeneuve-L'Etang i el luctuós succés era lamentat pels científics d'arreu del món, puix Pasteur havia anticipat els plantejaments de la que seria llavors la química orgànica estructural. La seva existència conegué la mort d'altri ben de prop, no només dels malalts i pacients, sinó també dels seus propis fills. Quan era professor a la Universitat d'Strasbourg es casà amb Marie Laurent, filla del rector, el 1849. Va tenir cinc fills nascuts d'aquesta unió però va haver de veure, des de la impotència del pare científic, com se n'hi morien tres essent infants petits. Tanmateix es tancà dins la seva tasca i el 1853 aconseguia de sintetitzar l'àcid paratartàric i obtingué el premi establert a l'efecte per la Societat de Farmàcia de París, a més de ser condecorat amb la Legió d'Honor. Amb aquesta fama fou nomenat professor de química i degà de la Facultat de Ciències de Lille, una institució a la qual l'Estat recomanava de centrar les seves investigacions en els interessos locals destinats a la producció d'alcohol, la fermentació d'aquest i els problemes industrials que se'n derivaven. Pasteur dirigí els seus esforços a eliminar les freqüents irregularitats aparegudes en els processos de l'elaboració de la cervesa i vinagre. D'aquesta manera descobrí el microbi responsable de produir el vinagre a partir del vi i alhora introduí el procés d'esterilització, és a dir, l'encalentiment regular a 55 graus centígrads, un procediment que va rebre el nom de «pasteurització».

Però sens dubte la tasca més eficaç de Pasteur fou la de demostrar el 1885 la possibilitat d'aplicar amb èxit als éssers humans el mètode de vacunació contra la ràbia, que ja havia experimentat amb els cans.

«La sessió setmanal de l'Acadèmia de Ciències "Escrivia Pasteur" havia tingut lloc el sis de juliol; hi vaig veure el nostre company, el doctor Vulpian, al qual vaig narrar el que s'havia esdevingut. El senyor Vulpian així com el doctor Grancher, professor de la Facultat de Medicina, volgueren veure de seguida el petit Josep Meister i de comprovar l'estat i el nombre de les seves ferides. No n'hi havia menys de catorze. Els consells del nostre savi confrare i del doctor Grancher foren que, per la intensitat i el nombre de les mossegades, Josep Meister estava exposat quasi fatalment a agafar la ràbia. Jo els vaig comunicar aleshores els nous resultats que jo havia obtingut en l'estudi de la ràbia a partir de la meva lectura, feta un any abans a Copenhaguen. La mort d'aquell infant semblava inevitable i jo em vaig decidir, no sense vives i cruels inquietuts, cal pensar-ho bé, a provar sobre Josep Meister el mètode que tan bé m'havia anat amb els cans...».

I explicava René Valery-Radot: «Les inoculacions foren fetes cada dia, del 7 al 16 de juliol. Es començava per la medul·la de catorze dies per acabar amb la d'un dia. (Pasteur inoculava al malalt medul·la espinal de conill afectat de ràbia experimental, és a dir, una ràbia la virulència de la qual havia estat atenuada per un procediment especial. La medul·la de catorze dies havia sofert aquesta atenuació al llarg de catorze dies, d'aquí el seu nom). El capvespre d'aquella prova inevitable, el petit Meister, després d'haver abraçat el seu Cher Monsieur Pasteur, com l'anomenava, anà a dormir plàcidament. Pasteur, en canvi, passà una nit cruel, sense poder clucar ull». Però aquella intervenció fou un èxit...