Les Balears des de la prehistòria al segle XIX, a través de la indústria de la joieria

Les encarregades de dur a terme aquesta tasca de recerca, estudi i divulgació han estat la historiadora de l'art Elvira González i l'arqueòloga Magdalena Riera. El llibre, prologat per Leticia Arbeta, fa un recorregut per la història de la joia i la joieria balear des de la prehistòria fins al segle XIX, repassant tècniques, tendències, modes i significats de les diferents joies que s'han pogut estudiar.

Les investigadores s'han «repartit la feina» i cada una d'elles s'ha dedicat a un període concret de la història. Així, Magdalena Riera en firma la primera part, dedicada a la joieria fins a l'època de l'Islam, mentre que Elvira González estudia des de la Baixa Edat Mitjana fins al segle XIX. Pel que fa a la seva part, Riera fa referència a les joies prehistòriques fetes d'os i bronze, «perquè l'or i la plata eren elements de mal auguri»; l'etapa púnica, que suposa la innovació en la joieria a través de la pasta de vidre i la utilització de l'or; i el començament de l'orfebreria tal com l'entenem avui amb l'arribada dels romans el 123 aC.

L'arqueòloga destaca d'aquest període el tresor almohade, nom amb el qual es coneix la col·lecció que posseí una família del segle XI i que no fou trobada fins els anys 80 d'aquest segle, que conté gran una quantitat de perles i joies en les quals destaca el virtuosisme en l'ús de la filigrana. Pel que fa a la segona part del llibre, la historiadora Elvira González declara que «ens hem deixat moltes coses, perquè això és un estudi de les joies més ben documentades, no de totes les que hi ha. Ens hem basat en allò que vèiem o bé en quadres i il·lustracions». González explica quines són les peces més característiques de cada època històrica, des dels anells i agulles de pit de l'Edat Mitjana, passant pels exvots del Barroc o els rosaris i reliquiaris del XIX.