Foció, general i orador d'Atenes, famós pel seu desinterès, és
injustament condemnat a beure cicuta. Demòstenes l'anomenava «la
destral dels seus discursos». La història el declara apòstol de la
pau i soldat de gran bravesa, és a dir, home polivalent que en la
tribuna i el camp de batalla semblava Aristides. Diuen que cap
orador no fou més inflexible en els seus consells. Explica un
historiador que era home «superior a l'aprovació com als clamors de
la multitud, rebutjava els artificis oratoris que tant agradaven a
la gent i la feien aplaudir sovint. Estant un dia a la tribuna i
veient com se l'aplaudia amb gran soroll, es girà admirat vers els
seus amics i els demanà: He dit potser alguna bajanada?».
Aconseguí Foció el grau de general i s'oposà a Filip II de
Macedònia. L'any 350 defensà Eubea i obligà Filip a aixecar el
setge de Bizanci, el 340. Contrari al nacionalisme de Demòstenes,
propugnà un enteniment pacífic amb el governador macedònic
d'Atenes. En restaurar-se la democràcia, però, fou obligat a beure
el suc d'aquella planta umbel·lífera i verinosa, semblant al
julivert, molt ben anomenada «julivert del diable», la cicuta.
Explica Georges Clemenceau, biògraf de Demòstenes: «L'home
d'Atenes, l'orador... posa tota la seva esperança en el poder de la
paraula, ja que la paraula ho és tot per ell. No ha nascut com
altres amb una superioritat de dots oratoris. Posseeix potser una
tècnica. No la deixa veure. La força que se sobreposa, sobirana, a
totes les altres, dorm dins la voluntat que mai no es trenca d'una
consciència que vol i actua perquè creu. Atenes també vol creure
però és massa voluble, i sobretot, massa sensible als ritmes i
sonoritats de la veu per a deixar de cedir en aquestes coses a
qualsevol moment. La ciutat per excel·lència on es parla de la
vida, en el desig de meditar-la. Els jònics de llargues cabelleres
hi aflueixen per a conversar de filosofia. Des de l'Acròpolis als
jardins d'Academus, en el mateix llit d'Ilís, era una festa de
paraules, en la qual tots els artistes de la vida cantada hi
vessaven el més refinat dels seus delits. En una d'aquestes
clarianes de lluna que fan empegueir el sol, podeu sentir, encara
avui, un discret murmuri de veus animar la plaça pública només pel
goig d'una modulació harmònica, com el rierol quan canta entre les
pedres de les seves voreres. Perquè encara avui, per als nostres
habitants d'Atenes no hi ha divertiment major que el de passar la
nit en jocs de paraules fluïdes que engendren o dispersen les
fluctuacions de l'alba. Uns virtuosos de la paraula on l'expressió
superava el pensament...».
Per a Foció això eren bajanades. Com diu l'adagi, al pa, pa i al
vi, vi. Les floritures no salven un país. Els jocs de paraules
sobren en un parlament quan es tracta de guerra i pau.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.