Hassan Fathy, arquitecte

Per les obres fetes al seu país, l'arquitecte egipci Hassan Fathy (1899-1989) estudià l'arquitectura tradicional, els castells i caravanserralls del desert, totes les possibilitats d'unes construccions de la gent per a la gent. L'arquitecte dels pobres utilitzà la terra, els maons cuits al sol. Canalitzà els corrents d'aire per a refrescar les estances. A més de l'obra de Paris va fer, entre d'altres, les noves cases de Gourna, prop de Luxor; també una vila turística i l'edifici d'una cooperativa a Mut, a l'oasi de Dakhla. El 1969 publicà Gourna, a Tale of Two Villages, traduït i amb vàries edicions. A An Architecture for People: The Complete Works of Hassan Fathy, James Steele fa un repàs literari i fotogràfic a les seves obres, que no estan situades únicament a Egipte, ja que treballà a molts d'altres indrets. Encara el passat 4 d'abril la secció d'arts del The New York Times li dedicà un reportatge en color.

Tot això és com un record, especialment sobre Nou Paris, que resisteix els embats del temps, malgrat s'ompli amb l'arena que es fica per finestres i portals, o es converteixi en refugi d'alguna cobra. Hi entra l'aire i la llum potent, que torna color de call vermell quan travessa les gelosies de fang, els arcs.

Les parets mostren tímids grafits dels habitants locals, que revelen que en són autors quan hi acompanyen un visitant foraster. Fathy construí amb la saviesa de la gent i del paisatge, per això la seva obra és duradora.

I no fa mal ni a la gent ni a la terra.