El sol pega de valent sobre l'arquitectura abandonada, sobre la
construcció que havia de formar part del paisatge amb gent. El Nou
Paris (al sud d'El Kharga, dins el desert occidental d'Egipte)
começà amb centre comercial i administratiu, punt d'arrancada d'una
futura ciutat aixecada a un lloc en principi inhòspit, sotmès
gràcies a la tenacitat de la gent. De moment no ha estat possible,
perquè una guerra aturà les obres abans d'hora.
Per les obres fetes al seu país, l'arquitecte egipci Hassan
Fathy (1899-1989) estudià l'arquitectura tradicional, els castells
i caravanserralls del desert, totes les possibilitats d'unes
construccions de la gent per a la gent. L'arquitecte dels pobres
utilitzà la terra, els maons cuits al sol. Canalitzà els corrents
d'aire per a refrescar les estances. A més de l'obra de Paris va
fer, entre d'altres, les noves cases de Gourna, prop de Luxor;
també una vila turística i l'edifici d'una cooperativa a Mut, a
l'oasi de Dakhla. El 1969 publicà Gourna, a Tale of Two Villages,
traduït i amb vàries edicions. A An Architecture for People: The
Complete Works of Hassan Fathy, James Steele fa un repàs literari i
fotogràfic a les seves obres, que no estan situades únicament a
Egipte, ja que treballà a molts d'altres indrets. Encara el passat
4 d'abril la secció d'arts del The New York Times li dedicà un
reportatge en color.
Tot això és com un record, especialment sobre Nou Paris, que
resisteix els embats del temps, malgrat s'ompli amb l'arena que es
fica per finestres i portals, o es converteixi en refugi d'alguna
cobra. Hi entra l'aire i la llum potent, que torna color de call
vermell quan travessa les gelosies de fang, els arcs.
Les parets mostren tímids grafits dels habitants locals, que
revelen que en són autors quan hi acompanyen un visitant foraster.
Fathy construí amb la saviesa de la gent i del paisatge, per això
la seva obra és duradora.
I no fa mal ni a la gent ni a la terra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.