Palma, 1468-1470. Les murades de la ciutat són escenari del
combat a mort que enfrontà Sant Jordi amb el drac. Murades que
emmarquen el nucli urbà presidit pel Palau Reial on es desenvolupa
la vida al marge de la gesta del Sant, en primer terme. La verge,
inversemblantment agenollada, segueix l'escena amb presència
protectora, les mans plegades, en posat virtuós. Al cantó dret, les
torres de Portopí delimiten el confí de la badia on s'engronxen
algunes naus apartades del tragí del port.
Any 2000. Mig mil·lenni després, l'escenari evocat i plasmat per
l'encara desconegut Pere Niçart ens transporta a la ciutat gòtica
que fou Palma. Prop del barri de Santa Catalina, el restaurador
José Maria Pardo, encarregat de la restauració de l'obra, s'endinsa
fins a les entranyes d'una taula representativa d'un artista
insòlit que realitzà la seva obra sota l'influx de l'escola
d'artistes flamencs. La seva mirada és exhaustiva: els avanços
tecnològics ho permeten i ho reclamen.
Pardo ha desplegat la tecnologia més cadavantera per procedir a
totes i cadascuna de les passes requerides per retornar a la taula
la salut que el temps li ha manllevat. Passes adreçades a
solucionar la degradació, especialment despreniments de la pintura
respecte del seu suport, que han permès afinar en una multiplicitat
de detalls importants per conèixer i estudiar a fons l'obra.
La primera passa va ser protegir la pel·lícula de pintura amb
tres capes de paper especial de polièster. Tot seguit, desferrar
del suport la pintura, eliminant les capes d'intervenció i la
preparació afegida de guix col·locada a l'anterior restauració per
reforçar la pintura.
La pintura va ser transplantada a un nou suport especial, una
placa de material inert a la que s'havien afegit, prèviament, dues
capes diferents d'intervenció que facilitaran en el futur les
tasques de restauració. És en aquest moment quan els tècnics
començaren el procés d'observació minuciosa de la taula,
imprescindible per conèixer-ne l'estat fins al darrer detall. Per
aquesta revisió, Ignasi Millet i David Castrillo foren els
encarregats de prendre una setantena de reflectogrames, imatges que
per via infrarroja, a la manera de radiografia, penetren fins a les
capes més internes de pintura fent perceptibles els anomenats
«pentiments»: allò que l'artista pintà per després corregir,
imperceptible a la taula final resultant.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.