Un món de princeses, cavallers i dracs amb aromes de roses.
Proeses i jocs, somnis i il·lusions. Avui és el dia de Sant Jordi,
sant màrtir grec dels primers segles, al qual en l'edat mitjana
s'atribuïen grans miracles "sobretot el d'haver matat el drac que
devorava les donzelles d'un país" i que obtingué una gran devoció i
el patronatge de la cavalleria i de tot Catalunya. Ara bé, la manca
de fonts documentals certes ha fet dubtar molt de la seva
existència. Però els testimoniatges de culte i arqueològics no
deixen cap dubte que un martir de nom Jordi era venerat des del
segle IV.
Per apropar-se a aquest món i conèixer d'on beu la tradició de
regalar una rosa es pot fer a través de la xarxa en què la web de
Cavall Fort dedica una secció especial a la festa de Sant Jordi.
Els internautes, a més de trobar una de les versions de la llegenda
de Sant Jordi amb il·lustracions de Lluís Farré i altres sorpreses
poden enviar missatges i roses a través d'Internet. Tot això els
permetrà passar una bona estona i ampliar els coneixements. El món
de Sant Jordi es pot visitar a l'adreça:
http://www.cavallfort.es/revista/santjordi00.
Hi ha moltes de llegendes que parlen de les proeses de Sant
Jordi. La web de Cavall Fort endinsa els internautes en una de les
més conegudes, la que diu que tot plegat va passar a Montblanc. I
així resa la història.
Fa molts, molts d'anys, va presentar-se a terres catalanes, a
les portes de la vila de Montblanc, un drac espaordidor que podia
moure's en els tres elements: volava, nedava i caminava.
El drac amb el seu alè fètid i verinós, matava i engolia i
amenaçava la vila. Els cavallers més valents van intentar donar-li
mort però el drac els vencia. Així el rei va convocar a tot el
poble i va acordar donar a la bèstia un parell de mens cada dia.
Quan ja no disposaven de cap animal decidiren que per sorteig entre
els habitants de la vila cada dia donarien una persona.
La filla del rei va ser l'encarregada de fer el sorteig. Enmig
del poble la mà innocent de la princesa va treure el nom del primer
montblanquí destinat al sacrifi. I era el seu! Tothom esclatà en
plors però la princesa sortí a complir la seva sort. S'encomanà a
Déu i partí cap al bosc i amb això apareix un cavaller damunt un
cavall blanc, majestuós que li diu que la salvarà i que el seu nom
és Jordi. Apareix el drac i comença una lluita molt llarga. El
cavaller demana el cenyidor a la princesa, agafa la cinta i la
ferma pel coll del drac. Aquest és vençut i morí i allà on va caure
va néixer un roser de roses vermelles com la sang. El príncep oferí
la més bella a la princesa. Tot el poble sortí cap a la porta de la
muralla que encara avui és coneguda pel nom de portal de Sant
Jordí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.