Les quatre és l'hora de sortir els dimonis

A dins, a la sala de plens, la dimoniada acabava de vestir-se i el sant començava a fer-ho. Antoni Bibiloni "que va recuperar la festa quan era regidor" ajudava a vestir alguns dimonis, estirava ben fort la corda que aguanta la pell, que porten entorn de les cames, i amb picarols penjant. Els dimonis d'Alcúdia també duen picarols al voltant de la cintura i cascavells a les mànigues del vestit, pintat de foc i flames. La cara la cobreixen amb una careta de dimoni, amb banyes ben llargues i feréstegues. «Vàrem decidir fer una careta perquè tinguessin més mobilitat, per això són uns dimonis que fan molta bauxa», explicava Bibiloni. Després passava a recordar que fa onze anys que recuperaren la festa. «Un temps la parròquia passejava un carretet amb una porcelleta i els dimonis anaven davant i darrere i feien una rifa. Però, amb el temps la tradició va desaparèixer». Ara, gràcies a Bibiloni i també al grup Sarau Alcudienc, del qual ell mateix n'és el president, aquesta tradició és més viva que mai.

El temps corria i, a fora, els menuts començaven a posar-se nerviosos. Més encara quan una fumarada talment l'infern sortí de davall el portal gran de la casa consistorial. Els xeremiers es col·locaren a un costat de la porta i començaren a sonar; tot apuntava que aviat sortirien els protagonistes de la festa. I els nins i les nines giscaren i es feren enrere. Uns segons més tard, sant Antoni obrí la porta. La tornà a tancar. La jovenalla reculà més lluny encara. I després el sant sortí i empaità els quatre despistats que no s'havien fet enrere. I d'una senalla tragué els caramells i en repartí a cada costat del carrer ara ja atapeït.