Tomba de Cavafis (Quintet d'Alexandria: 3)

Tomba de Constantinos Cavafis al cementiri de Shaby (Alexandria).

15/01/00 0:00

Els últims dies d'octubre Alexandria frueix d'una primavera d'hivern que quasi és estiu. L'aire és lluminós, amb el cel estirat; hi ha blaus a la mar i les palmeres recorden oasis que es diuen Rosetta o Siwa. Sobre qualsevol acera hi apareix el color encès d'un manat de roses o d'una senalla de dàtils. A vegades el perfum de les vares de nard endolceix l'aire d'algun carrer de la ciutat literària. Dins els cafès antics el fum rescriu versos de Cavafis. De Constantinos Cavafis, el del poema taca convertit en cançó i popularitzat per Lluís Llach. Si es té el desig d'apropar-se a la figura terrenal, a allò que un dia fou cos amb cara i ulls, i que el pas del temps fa retornar a la terra, el lloc és el cementiri de Shaby, no lluny de la nova biblioteca; al cap i a la fi, molts de carrers d'Alexandria van a parar a la mar. Al cementiri hi ha arbres que ombregen les tombes i cans que dormiten al seu redós. La tomba del poeta neogrec és molt senzilla: una llosa amb una creu, el nom i la data de la seva mort: 29 d'abril del 1933. Una corona deixada fa poc posa color a la blancor de pedra. Contínuament hi arriben persones "d'un gran contingent de grecs que durant uns dies visiten la ciutat" i hi deixen ara una rosa, ara un branquilló de qualsevol dels arbres que creixen entre creus. L'home és mort, però de dia en dia el poeta torna més jove.

De cada dia torna més jove perquè si en vida la seva obra només circulà dins cercles molt restringits, actualment s'ha donat a conèixer gràcies a nombroses traduccions. Amb pintures i cançons. Cada cop que apareix una nova traducció, és com si es rescrivissin els versos de bell nou i l'autor "terra sota pedra al cementiri de Shaby" tornés jove, respirés emocionat amb el frec dels dits que, també emocionats, passen les fulles del seus llibres.