Josep M. Llaurador, II Premi Nadal Batle amb la «democràcia digital»

Llaurador "que encertà a destacar la possibilitat «actual, no futura» d'aprofitar les possibilitats de les noves tecnologies per a la implicació democràtica dels ciutadans" explicà a Diari de Balears que aquesta és una modalitat més estesa que no sembla: «ja hi ha molts llocs on es fan experiències d'aquest tipus per fomentar la participació en la vida política»; en contrast amb «un sistema on els ciutadans només van a votar cada tants anys» i als quals «els falta informació; els polítics estan molt allunyats d'ells».

Així, el treball de Llaurador es fonamenta en la presentació teòrica d'aquesta modalitat; però especialment en la presentació i el comentari d'experiències realitzades arreu del planeta, tant als Estats Units i Austràlia com en indrets subdesenvolupats, com Mèxic. En aquest sentit, l'autor comentà que l'aplicació de les noves tecnologies a aquests efectes és imminent; i que acabarà amb una visió clàssica i ja decadent: «feim la política amb els mitjans del segle passat, mentre que l'economia es desenvolupa amb els mitjans del segle que ve».

L'arrancada de la «Democràcia digital» "explicà l'autor" implica un viratge complet en la concepció del sistema i del rol que hi té el ciutadà, molt més present gràcies a la xarxa. L'exemple el donen els ciutadans de Terrassa, que es mobilitzaren i promogueren tota una campanya contra el quart cinturó a través d'internet. La gent, però, ha de perdre la por, perquè, «en realitat, internet no és la font d'alienació que molta gent es pensa. Ho és molt més la televisió, sense cap dubte».