Després de posar en el major secret la quilla en una grada a
l'arsenal de Kure, les obres de construcció del vaixell Yamato es
van accelerant i en aquestes dates ja una part del casc és feta, la
qual cosa és evidència de les grans dimensions que la nau ha de
tenir, mai no conegudes fins aleshores en aquesta casta
d'embarcació de guerra. Les obres es realitzen a porta tancada, de
tal manera que les drassanes, voltades d'altíssims murs, resten
ocultes a la vista de qualsevol curiós. Els navilis en construcció
no poden ser de cap manera fotografiats i els obrers viuen dins
barracots a l'interior del recinte i tenen prohibit de sortir
mentre duri la feina. Amb unes dimensions de 263 per 39'9 per 10'4
metres i un desplaçament a plena càrrega de 72.809 tones, més del
doble del que fins aleshores estava internacionalment permès, feia
servir les darreres tècniques de les indústries navals, soldadura
elèctrica en les superestructures i dins la tècnica del reblatge,
sis-milions cent cinquanta-tres punts.
També el seu armament era excepcional: nou canons de 18
polsades, és a dir, 457 mm. i 45 calibres amb una longitud de canya
de 21'35 metres i un pes de cent seixanta-tres tones, amb una
càrrega de projecció de tres-cents cinquanta quilograms de pólvora.
En altres paraules, un projectil de mil cinc-cents seixanta quilos
podia ser disparat a una velocitat inicial de set-cents vuitanta
metres per segon, que amb la màxima inclinació de quaranta-cinc
graus podien arribar a un objectiu situat a 41.500 metres
lluny.
I encara, el gran vaixell, tenia per armament secundari, sis
peces de 155 mm en dues torres triples a més de nombroses peces
antiaèries. A la part de popa duia embarcats sis hidroavions de
reconeixement. Amb aquestes i altres característiques, com
l'espessor del casc, el Yamato es convertia en el cuirassat més
gran del món i també el més ràpid i el més protegit i millor armat.
El desembre de 1941, comandat pel capità de navili Ginachi
Takayanagui, el Yamato, simbòlic nom per al País del Sol Naixent,
era incorporat a la primera divisió de cuirassats i participà en
algunes importants accions com la de donar suport a la flota
japonesa de la batalla de Midway.
Però el 1944, el que deien «rei dels mars» es troba amb el seu
propi final: «Per la mura de babor va aparèixer la quarta onada
aèria, devers cent-cinquanta aparells i els seus torpedes obriren
noves encletxes en el costat. Llavors, algunes bombes caigueren a
l'altura del pal de popa i la coberta. Tota la nostra artilleria
havia restat callada i només responien a l'atac nord-americà
algunes metralladores, encara intactes. A popa treballaven amb
angoixa per aturar un incendi i de sobte, una veu espantada, ens
digué per telèfon: Perill d'inundació immediata! En aquell moment
una gran explosió mogué tota la nau i aquella veu callà per a
sempre...»
El Yamato va desaparèixer finalment, amb la seva munió de morts.
I ara, descobert fa alguns temps pels submarinistes, es troba a
tres-cents cinquanta metres de fondària i a devers tres-cents
quilòmetres de Kagoshima, a l'illa de Kyushu, la més meridional de
l'arxipèlag japonès.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.