Montazah (Quintet d'Alexandria: 1)

Una nova imatge ens mostra el viatger espolsant-se la pols del desert dins la cambra 110-112 del Sheraton Montazah. No és la ciutat de cada dia, però també és Alexandria. Azza el Dessouki, relacions públiques de l'establiment, li ha fet arribar dàtils de l'oasi marítim de Rashid i flors que alegren les estances. Els dàtils són d'un vermell encès, i la seva polpa de sucre, com només ho saben fer les palmeres plantades a bons llocs. Si es mira per la finestra, la platja és una trinxa d'arena entre la mar i el jardí de Montazah, amb el palau del rei Faruk que sobresurt entre pins i palmeres. Ha desaparegut el brogit de la ciutat, és com si no hi hagués trànsit. Sona Amarain, de l'últim enregistrament d'Amr Diab. Quants de quilòmetres lluny queden les nits dormint sobre l'arena del desert, amb cap ànima vivent a centenars de quilòmetres a la rodona?

Però no cal deixar-se enlluernar per la realitat del miratge. L'autèntic bessó de la ciutat està a vint-i-cinc quilòmetres de Cornisa; una mitja hora llarga, segons el trànsit. La nova biblioteca que s'ha d'inaugurar el proper mes de març, la tomba del poeta neogrec Cavafis, l'estàtua d'Alexandre el Gran que acaben de col·locar a una plaça enjardinada i, per acabar, un sopar al territori grec del restaurant Élite, faran un quintet (?) d'aquesta Alexandria que va penetrant dins l'ànima del visitant. I això que, al principi, no li agradava massa.