La durada de la vida de l'home pot estar controlada per un gen específic

Des de fa almenys deu anys se sap que en determinades espècies animals, per exemple els cucs o les mosques, la duració de la vida és controlada per uns gens; la seva supressió provoca la prolongació de la vida; però fins ara ningú no havia demostrat que aquest fenomen també tingués validesa per als mamífers.

Amb tot, aquest descobriment planteja més qüestions de les que resol.
L'operació consisteix en la supressió del gen que controla la proteïna p66shc, que governa la resposta cel·lular a l'«estrès oxidant». Les rates privades de la referida proteïna manifesten una major resistència l'«estrès oxidant», i així prolonguen la seva vida. Resultat que permet establir una relació entre l'estrès oxidant i l'envelliment; i que suggereix que els gens que regulen la resposta cel·lular a aquest estrès determinen també la durada de la vida dels mamífers.

L'impacte de la descoberta permet el plantejament d'hipòtesis relatives a l'home, ja que també s'hi ha identificat aquest gen i res no indica que el seu funcionament hi sigui diferent al de les rates.

D'aquesta manera és possible imaginar un inhibidor enzimàtic específic que pugui tenir, sobre la cèl·lula el mateix efecte que l'eliminació del gen. La inhibició del gen que controla la proteïna p66shc mitjançant un medicament específic permetria mantenir, al llarg de més temps, la integritat cel·lular.