L'òrbita de Júpiter respecte del Sol podria haver canviat

Es creu que aquests elements arribaren fins aquests planetes en organismes gelats anomenats científicament planetasimals, que eren semblants o idèntics als cometes actuals de l'univers. Però la regió en la qual presumiblement es formaren aquests planetasimals no hauria estat suficientment freda com per captar nitrogen i gasos inerts como l'argó, el criptó i el xenó. De tal manera, si el nou estudi és correcte, Júpiter no hauria d'haver contengut més elements dels esmentats que el Sol. Els autors de la investigació també fan especial incidència en què, malgrat tot, Júpiter és tan ric en aquests gasos inerts així com també ho és probablement en nitrogen i altres elements pesants.

Al darrere d'aquest fet es presenta la reflexió que els planetasimals es degueren condensar sota condicions molt més fredes de les quals es pensa de manera general. O bé, que aquests es varen formar a un indret de l'univers molt més allunyat de la nebulosa solar que les òrbites presents dels planetes Urà i Neptú. També es pensa que la nebulosa solar tenia molt més baixes temperatures del que fins ara s'ha pensat, o "hipòtesi molt més radical però que també es barreja" que el planeta Júpiter pogué haver-se mogut fins a la seva posició actual des d'un altre lloc molt més llunyà a l'estrella Sol.