La complicitat entra en el joc del teatre

Es tracta d'introduir el joc en el teatre. Aquest és el punt de partida. Un punt que du cap a la mirada de l'infant que descobreix i inventa el món a través del joc, una mirada plena d'energia que permet desplegar la tècnica teatral i la imaginació. Els jocs teatrals condueixen cap a la improvisació i cap al text i permeten descobrir el possible grau de complicitat entre els participants.

«El Teatre es pot estudiar des de diferents perspectives. Pot suposar una anàlisi, una compressió psicològica del personatge, mentre que aquesta manera trenca una mica tot això a través del joc lúdic. Es tracta de jugar a coses que impliquen el cos però que s'observen des d'una certa distància. Aquesta complicitat cerca que els actors a través dels seus ulls facin, per exemple un paper tràgic, però essent conscients que s'han posat d'acord per dur-ho a terme. Quan interpretes una tragèdia no s'ha d'estar implicat sinó que s'ha de saber que s'està jugant a fer tragèdia», explicava Lluís Colom.

El professor estudià a Londres interpretació amb Philippe Gaulier. «Per una banda, hi ha el teatre rus que fa una aproximació psicològica al personatge o el francès que és arribar a teatre a través del cos, del moviment corporal i la veu. Aquest és el teatre que nosaltres aplicam. Intentam rescatar la mirada del nin. Hem de ser capaços de comunicar a través del joc», explicà Colom.

«La paraula complicitat, si miram en el diccionari, té un sentit negatiu, fa referència a un delicte. Es juga amb el component negatiu, a través del joc es romp la conducta moralment establerta. Així, quan parlam de jocs per a adults sempre van associats a anar en contra del que la societat reclama. Darrerament, s'utilitza molt en política la paraula complicitat, que no sé per on hi ha arribat. Tal vegada sigui a través del teatre», afegia Lluís Colom.