Riallades, embolics, cadascú fa el que pot en un escenari a les fosques

«Cada espectacle requereix una gran preparació, cada obra té unes caractístiques diferents i en aquest cas la preparació és que s'ha d'assajar bé, perquè tot es fa a les fosques i has de tenir en compte les situacions dels objectes i de les persones», explicava Enric Majó.

«Aquesta és una obra que l'autor, Peter Shaffer, va fer per encàrrec de Laurence Olivier. Li va demanar una comèdia i doncs va pensar la situació que els actors sobre l'escenari només es localitzassin quan parlen. Un sap coses que els altres no coneixen. És un joc còmic i una gran comèdia», afegia Pep Cruz.

Mercè Comes manifestava que «a casa meva feia la prova, tancava els llums i intentava caminar a les fosques. Al començament dels assaigs es curiós veure com la gent es belluga dins la foscor».

Comèdia negra és un joc escènic, una obra per riure de debò, l'objectiu que persegueix és aquest, que la gent s'ho passi d'allò més. «Es tracta d'aconseguir riallades pures. Fins i tot hi ha moments en què el públic no pot sentir el que diuen els actors, a causa de les rialles». Comes afegia que «el simple fet de veure la gent a les fosques, que una persona va contant coses molt importants i que ningú no l'escolta ja és còmic de per si».