Mil «melòmans» a sa Calobra

Èxit de la Coral Universitària i de la Camerata Sa Nostra al XXXVI concert al torrent de Pareis

19/07/99 0:00

JAUME ROSSELLÓ. Palma. La XXXVI edició del ja tradicional concert del torrent de Pareis va congregar, ahir, quasi un miler de persones. La Camerata Sa Nostra i la Coral Universitària de les Illes Balears, dirigides per Joan Company, varen omplir de música un context inigualable per la seva sonoritat i bellesa. Els turistes, els melòmans i les famílies que aprofitant la bonior es congregaren a Pareis varen poder gaudir de gairebé dues hores de repertori. Aquest començà amb Les quatre estacions de Vivaldi i conclogué amb un blues que animà el públic a acompaynar amb mamballetes els músics.

El concert fou estructurat en tres parts. En la primera, els músics Smerald Spahiu (violí solista), Barbara Walus i Fernc Racz (violins), Elisabeth Romero (viola), Luis M. Correa (violoncel) i Martin Greeg varen interpretar fragments de dos concerts de Vivaldi: el concert número 1 en Mi major i el concert Alla rustica. La Coral Universitària es va encarregar de la segona part del concert. Aquesta estava formada per una àmplia collita de peces que incloïen l'Ave Maria de Bruckner, el Shenandoah d'Erb i la cançó popular A la ciutat de Nàpols de Massot, una nostàlgica peça composta a manera de diàleg desenvolupat per la part femenina i la masculina de la coral.

En la tercera part del concert s'ajuntaren el cor i el grup de cambra per interpretar obres ja clàssiques. L'al·leluia de Haendel no és la primera vegada que sona entre les parets de sa Calobra. En la interpretació d'aquesta peça es va sentir retronar dins les pedres del torrent. També s'executà la Coral de la Cantata número 147 de Johan Sebastian Bach i la peça anomenada Vollendet ist das Grosse Werk que forma part de l'obraLa creació de Haydn.

Un dels moments curiosos es va produir quan la Coral Universitària va interpretar el Canticum de Archa Noe del compositor Joan Maria Thomàs. La gent sentia sons animals, sense saber si aquests provenien d'un col·laborador espontani de la muntanya o formaven part de la genial obra del músic mallorquí que, efectivament, feia lladrar i belar els músics.