Isabel de Villena, una monja feminista (1497)

És publicat, per ordre de la reina Isabel la Catòlica, el llibre Vita Christi, obra de gran extensió, unes sis-centes pàgines, de la qual n'és l'autora Sor Isabel de Villena, filla natural del famós Enric de Villena, també escriptor i del qual ens interessà molt en el seu dia la seva Ars Cisoria, tractat de gastronomia, el més antic que esmenta la sobrassada. Però anem a la seva filla, Elionor Manuel de Villena, nascuda el 1430 i que visqué des de molt petita a València, allotjada a la cort de la reina Maria de Castella, esposa del Magnànim. El 1445 professava a l'orde de les clarisses amb el nom de Sor Isabel. El 1463 era nomenada abadessa de la Trinitat i en aquest càrrec va estar fins al dia de la seva mort, el 1490. El llibre que comentam, Vita Christi, en prosa dialectal valenciana, havia estat escrit només per a les seves monges, sense intencions divulgatives. Matèria de meditació, amb un llenguatge força planer, aquesta obra no té pretensions literàries i el seu to familiar, que sembla fet en un clima de conversa, ha atret, malgrat tot, l'atenció dels historiadors de la nostra literatura. Els evangelis apòcrifs i tota casta de tradicions pietoses sobre Santa Anna, la Verge Maria i la infància de Jesús, adquireixen, com diu Martí de Riquer, «un relleu singular, de tal manera que sovint s'imposen els evangelis canònics, alguns fets dels quals no es consignen, fins a tal punt que la vida pública de Jesús ocupa un espai molt inferior al destinat als seus immediats avantpassats i a la seva minyonia i al referent a la Passió i al reremón, com si Sor Isabel pretengués passar superficialment per allò que és més conegut de l'any litúrgic...».