Dotzenes de vocacions per al so més festívol

«La majoria són gent entre vint i trenta anys, ara hi ha un infant de vuit i altres també majors de cinquanta anys. Tenen en comú que el so de les xeremies els agrada. Volen aprendre no tant perquè l'instrument sigui un símbol cultural, per militància a la terra, sinó perquè resulta un element festívol», comentaren els dos xeremiers, que formen part del grup Coanegra.

Tots dos coincideixen a assegurar que els instruments tradicionals gaudeixen d'una bona salut. «Vocacions no en falten, no és com el seminari. A Inca, Sant Llorenç, Binissalem... pertot hi ha escoles, fins i tot hi ha mancança de gent que faci els instruments», comentà Salvà, i Bauçà afegí: «Si fem cas al nombre de gent, té bona salut, però comparat amb Galícia es nota que allà estan molt més avançats pel que fa a la tècnica i a la infraestructura».