'El Temps', quinze anys que el consoliden com el setmanari en català més longeu

Així, una entrevista amb Maria Antònia Munar, en què expressa les aspiracions d'Unió Mallorquina encapçalada amb un «UM centra la dreta i l'esquerra», forma part d'aquesta actualitat, mentre que el repàs dels premis Octubre (amb què Diari de Balears va ser guardonat en l'edició de 1996) és dins les pàgines d'aquest aniversari que la consolida com la revista que ha aconseguit «el període més llarg de publicació ininterrompuda d'un setmanari de tota la història de la premsa en català», com explica l'editor Eliseu Climent en l'editorial.

Miquel Payeras, corresponsal delegat de la redacció de Palma d'ençà just deu anys (va començar a treballar el juliol de 1989), pensa que «tècnicament han canviat moltes coses ja que, quan jo vaig començar, feia feina amb una Olivetti línia 98 i ara tot es fa mitjançant mòdem, la qual cosa ens permet actualitat i frescor, ja que podem tancar en el darrer moment. D'altra banda, cal assenyalar que, quan vaig començar, era l'únic periodista d'empresa privada que emprava el català. Ara són bastants més els professionals que l'usen com a llengua vehicular i això és senyal que el mercat s'eixampla i també de normalització».

Eliseu Climent, a l'hora d'envestir un projecte com El Temps, va tenir molt en compte els Països Catalans com una realitat única. Així, quan ja han passat quinze anys d'ençà del naixement del setmanari, es mantenen les tres redaccions a València, Barcelona i Palma, de manera que és, segons Payeras, «l'únic mitjà de comunicació que manté una estructura així, si deixam de banda TV3».