Neix el psiquiatre Hans Berger (1873)

Hans Berger morí a Bad Blankenburg, Turíngia, l'1 de juny de 1941, i s'alliberà per tant d'haver de veure la derrota i destrucció d'Alemanya. Incapaç d'entendre la bogeria genocida dels homes com tants altres savis, Berger deixava aquest món i ens deixava, alhora, les seves valuoses investigacions, sense demanar res a canvi, al contrari de tants altres intel·lectuals corruptes, que no donen res per al progrés de la Humanitat i encara fan tot el que poden per tal que la Humanitat s'enfonsi en la confusió i la merda. Explicava Ramón y Cajal, savi generós i equilibrat, que «es conta del lleó que, per enfurismar-se heroicament, s'apallissa les cuixes amb la seva cua, proveïda d'una ungla feridora i excitant. Conducta semblant és la que segueixen determinats literats i oradors per procurar-se el foc sagrat de la inspiració. Uns acudeixen a l'alcohol; altres, a la morfina, i alguns a l'èter o la cocaïna. Els exemples més coneguts són els de Verlaine i Maupassant.

Consideram nociu i contraproduent tot estímul artificial. Quan es disposa d'un estómac sa no hi ha millor excitant que l'aliment saborós i ben condimentat. Hem d'omplir primer el cap d'idees substancioses i de formes adequades; el discurs, impacient, agafarà tot sol la cursa...» Molta raó tenia Ramón y Cajal. N'hi ha que tots sols es posen l'argolla al coll i després es lamenten i culpen la societat del que els passa, com si tothom fos son pare i sa mare. Pens en altres psiquiatres que al contrari de Berger varen corrompre la seva professió, tot ocupant un lloc en la societat mèdica que no mereixien. I encara n'hi ha que volen que admirem el seu cinisme!