Neix a Londres el físic Oliver Heaviside, que no va tenir una
formació universitària completa. Així i tot, animat pel seu oncle
Wheatstone, també científic destacat, començà un programa
d'autoeducació certament admirable. Aplicà les matemàtiques a
l'estudi dels circuits elèctrics i a causa de la seva educació, un
poc allunyada dels mètodes convencionals emprà sistemes i notacions
pròpies, després imitades per altres físics, a contracor, menys
importants. La malaltia de la titulitis era molt freqüent dins la
seva societat científica i literària de manera que la manca
d'estudis oficials en algú que investigava era durament criticada.
Això li passà a Oliver Heaviside, el qual mai no trobà suport a les
institucions i s'hagué de publicar, ell mateix, els seus
escrits.
Quan Hertz descobrí les ones de ràdio, Heaviside aplicà les
matemàtiques al moviment ondulatori i publicà un gran treball en
tres volums sobre la teoria electromagnètica. També va predir
l'existència d'una capa alta de l'atmosfera carregada
d'electricitat, predicció confirmada per Kennelly. Avui, aquesta
capa atmosfèrica rep el nom Kennelly-Heaviside i segons les fitxes
de l'enciclopèdia biogràfica de la ciència i la tecnologia d'Isaac
Asimov Heaviside es troba amb tots els honors, i no així els seus
enemics i envejosos, que eren científics de segon rengle, entre els
homes que han dedicat els seus esforços a conèixer i dominar la
natura. Valgui aquí una anècdota que contava Ramón y Cajal:
«Preguntada certa persona el per què no assistia a la divertida
tertúlia del doctor M..., home de finíssim enginy però més vago que
el jeure, digué: Perquè la vagaria s'aferra i la saviesa, no». I
encara més gràfic i significatiu és aquest diàleg, reproduït amb
bon humor, per l'esmentat científic:
«A" El nostre comú amic G... està molt enfadat amb jo; però ara,
justament, l'he de menester i convendria que tu, que tens sobre
d'ell una gran influència, ens reconciliassis...
B" Crec que ho podré aconseguir per molt greu que hagi estat
l'ofensa. Conta'm el que ha passat. No li volgueres deixar doblers
en préstec?
A" No.
B "Vols dir que l'has insultat?
A" Tampoc.
B" Has seduït o intentat seguir la seva dona?
A" Menys encara. M'he limitat a dir tímidament, a una petita colla
d'amics, que no tenia tantes llums com es pensava...
B" Doncs així, amic meu, no us podré reconciliar mai. Has de saber
que t'has creat un enemic per a tota la vida...».
L'anècdota és clara i eloqüent. No hi ha res pitjor que un malalt
de titulitis que no pogues vegades i dins la vida real pot ser un
betzol. L'autodidactisme mereix un respecte i la història n'està
ben plena de casos, dignes de tota lloança.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.