Paco Morán i Joan Pera celebren avui la funció 2.000 de «La extraña pareja»

Parlar de l'obra i començar a explicar anècdotes és inevitable. «Una senyora ens esperà fins que acabà la funció per agrair-nos haver passat unes hores tan divertides i ens explicà que, per curar-se d'una depressió, el metge li havia dit que podia escollir entre prendre pastilles o anar a veure La extraña pareja. I optà per això», recordaren els actors que tampoc no poden oblidar una altra senyora que després de patir una lipotímia, quan l'anaven a treure del teatre amb ambulància, recobrà el coneixement i es negà a marxar de la sala sense veure l'obra. Els actors viuen aquests dies, a més, junts fora i dins de l'obra. Comparteixen bungalow. Però aquest és l'únic punt en comú amb el muntatge. «A l'obra, jo sóc un desastre de desordenat i ell és un tiquis-miquis, però en veritat és tot el contrari. Jo faig la compra, arregl l'apartament, rent la roba... Només deix sense tocar la seva habitació», explicà Morán. Pera acceptà el retret amb un somriure. «Jo m'hi amotllo», digué. «I jo tenc molta paciència!», exclamà Morán.