Arriba «Acis y Galatea»

L'obra del compositor artanenc Antoni Lliteres s'estrena aquest divendres al Principal

Moment de l'assaig general, que va tenir lloc ahir vespre. | Pere Bota.

M.TOUS.Palma06/05/99 0:00

«Faig una crida a tots els mallorquins i mallorquines perquè aquest cap de setmana vénguin al Teatre Principal per conèixer la música del compositor més important de l'Illa». Així concloïa ahir la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, la presentació de l'òpera Acis y Galatea, d'Antoni Lliteres, que s'estrenarà aquest divendres. «L'esforç econòmic i humà que s'ha invertit per fer possible aquest muntatge és d'agrair», havia dit poc abans la presidenta mentre comentava que, en altres comunitats autònomes, Lliteres era molt més conegut que no a la nostra.

Gairebé tots els solistes i directors que hi prenen part varen participar en la multitudinària conferència de premsa. Eduardo López Banzo, director musical del muntatge i responsable d'Al Ayre Español, va assegurar que val la pena recuperar un compositor que representa cinquanta anys en la història musical espanyola i que, ara per ara, és el músic barroc espanyol més important: «Aquesta obra no és, estrictament, una òpera, sinó que és una sarsuela perquè hi ha una bona part de diàleg i també perquè hi ha la presència de personatges graciosos». Així s'explica l'entrada en escena de l'advocat Josep Maria Juan de Sentmenat, que «broda», segons diuen, el paper del monstre Polifem, un dels més importants de l'obra juntament amb Acis (Lola Casariego) i Galatea (Àngeles Tey).

La sarsuela, de temàtica mitològica (encara que amb el rerefons de les guerres successòries entre Àustries i Borbons), s'ha respectat en la part musical. En canvi, a l'hora d'escenificar-la, segons comenta Rafel Lladó, director escènic, s'ha retocat, s'ha adaptat als temps moderns. «Hem emprat recursos barrocs, com una màquina que s'usava per simular l'aigua de la mar, però hem fugit de fer-ne un muntatge historicista». I és que, en el segle XVIII, les persones anaven a les cases de comèdies per passar-hi l'estona, «tal com avui som a casa i veim la televisió», assegura Banzo.